Carta morta

Un relat de: NiNeL

Estimada Clara,

ja fa massa dies que no sé res de tu. T'he enviat un bon grapat de missatges, tant al mòbil com a l'adreça electrònica, però en vista que no contestes he decidit recórrer al tradicional correu postal, que (diuen) no falla mai. Tot sigui ara que hagis canviat de casa i jo no ho sàpiga!

L'altre dia, caminant pel barri antic, me va passar una cosa ben estranya. Anava passejant pels carrerons empedrats, com saps que m'agrada fer els caps de setmana, i quan passava per l'estret carrer del vent se va aixecar un oratge com mai no havia vist. Vaig haver d'aturar-me, perquè m'entrava polsina dins els ulls, i vaig arrecerar-me contra la paret del convent, que vaig notar rugosa a la meva pell. El vent no se va calmar, ans el contrari, la seva força va anar en augment. L'aire no era normal; el notava massa fred per ser d'un dia de primavera, massa ferm per trobar-lo per aquells carrers humits. Fou llavors, en el moment de fugir de l'aspror de la paret, que vaig sentir el vent xiuxiuejar el teu nom. El va dir arrossegant més del que és necessari la primera vocal i sense quasi pronunciar la segona. Bé, realment no sé si va ser el vent o que, casualment, vaig pensar en tu, però en aquell instant te vaig enyorar molt. Em varen caure llàgrimes i tot, però segurament era perquè m'havien entrat busques als ulls. El cas és que vaig pensar que estaria bé veure-mos, car feia temps que no sabia res de tu. Així, vaig telefonar-te en aquell mateix instant, però no vares contestar. Vaig deixar un missatge al contestador del teu mòbil, però no m'has telefonat.

Dimecres vaig rebre a casa un paquet. En tenir-lo a les mans vaig sebre que havia de tenir relació amb tu. El vaig agafar, i en fer-ho vaig sentir a les mans la mateixa fredor que havia sentit al carrer del vent, aquell oratge maliciós que me va fer vinclar el cos per protegir-me. Obrir el paquet me va confirmar que el seu contingut tenia a veure amb tu: hi havia tot d'objectes meus a dins, com ara les cartes que mos enviàvem quan eres a Anglaterra, o uns discs que t'havia deixat fa temps, o fotos de diversos sopars amb amics. Però cap nota, ni tan sols un "això és teu i per això t'ho torn" que me pogués dir que estaves empipada. No vaig sebre què pensar. Estàs enfadada amb jo? T'he fet res que t'hagi molestat?

Després d'enviar-te missives sense resposta durant uns dies, vaig decidir telefonar-te a ca teva. Vaig trobar-hi ta mare, i li vaig dir que, des d'aquell dissabte, intentava localitzar-te, però sense èxit, i que havia rebut un paquet teu, i que no sabia si estaves enfadada o què. Me va parèixer com si se mocàs, crec que tallava cebes i la feien plorar. La sentia xuclar, i a més me va penjar quasi tot d'una, sense gairebé xerrar. Vaig sospitar que havia telefonat en un mal moment, potser tenia visites, així que ho vaig deixar córrer, i després ja no vaig pensar-hi més.

I res, ara t'he escrit aquest full, per veure si aconseguesc posar-me en contacte amb tu. A ca teva sempre hi ha ta mare o ton pare, així que segur que el carter no passarà de llarg. Esper que la carta arribi aviat i te posis en contacte amb jo. Tenc moltes coses per contar-te, i segur que tu també en tendràs per explicar-me. Bé, ho deix aquí, i en veure-mos ja xerrarem.

Una besada,

Miquel

P.S.: per cert, no sé si ho vares veure, l'altre dia el diari duia una esquela amb el teu nom. No sé si vares ser tu o qui, el cas és que vaig pensar que era una broma de molt mal gust. No ho trobes? Saps qui ho ha fet?

Comentaris

  • Sento...[Ofensiu]
    Inflamable | 29-06-2005

    la ignorància de no saber el teu lloc de partida, suposo que avui ja sé una cosa nova, espero que t'ho prenguis ammb un xic d'humor...;')

  • aviat serem majoria[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 28-06-2005

    ja som molts de Mallorca, no he llegit encara res teu, però ara m'hi dedicaré, jo fa molt de temps que hi estic instal.lada a la ciutat comtal, bé res, només volia saludar-te de illenca a illenc

    Una aferrada

    Conxa

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    Inflamable | 28-06-2005 | Valoració: 10

    aquest relat!!! M'ha trasmès unes sensacions...al principi pensava que era una carta corrent, demanant algu que tornes, demanant perdó...qui sap que diuen els correus de la gent, et pots trobar mil històries. Quan m'he adinsat en la història me'n he anat adonant i he agafat el fil, per acabar en un final previst, tot i que l'ultim paràgraf no et deixa cap dubte, potser, si va morir, o si va desaparèixer.Explicada des de un sol punt de vista, tot i que deixa anar tot el que té dins. No se si m'ho imaginat, però sembla que tingui un xic d'ironia, que a mi, per cert, és el punt que li falten a molts relats i que en el teu és al punt just. Excel.lent relat.
    P.D.: Per algunes paraules com per exemple: Jo en contes de mi, he deduït que potser era un català occidental o valencià.
    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de NiNeL

NiNeL

72 Relats

190 Comentaris

96230 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Si voleu contactar amb jo, escriviu-me a
tocatdelala (arrova) gmail.com

Vos recoman els relats de salroig.