Carta mai enviada

més que prosa sembla un poema d'amor. M'ha eriçat la pell i m'ha fet sentir de nou enamorada perque he reviscut temps remot en el meu temps...Enhorabona per aquesta carta que encara que no hagi estat mai enviada, espero que l'hagis exterioritzat alguna vegada...

A mi m'ha passat açò d'escriure i no poder enviar-la, i quan no m'he pogut contenir la he acabat enviant en un moment impulsiu.

A vegades ha estat positiu i d'altres negatiu, però sé perquè costa enviar-les, perquè són cartes que provoquen canvis, que no deixen indiferent. I avegades aquest canvis ens fan por, a nosaltres i també al destinatari

besos i bones festes

Una carta plena de sentimens, tendresa, amor, passió...
El framgent que més m'ha agradat és:

Tu m'has enfondit vitalitat i piles: energies que probablement hauria trobat en solitari però que no significarien el mateix. "

L'amor és un niu d'energies renovades.
Tens tota la raó!

"La nostra és un relat de vivències que ja tenen història!
La història som tu i jo!"
Què bonic!


Una abraçada immensa!

Anna

amb aquesta carta que mai va arribar a destí. Per això m'agradat molt i t'agraeixo el teu escrit, que l'hagis compartit amb tots nosaltres.

Uf!! una història preciosa! una història que recorda a aquelles persones que l'han viscut i la fan viure a aquelles que encara no han tingut oportunitat. simplement... fantàstic!

primer, gràcies per comentar-me :)
m'ha encantat el relat, no sé... em sento una mica identificada... serà això.
Molt macu!

Et seguiré llegint!

Tot ell és fantàstic. Quants sentiments, quanta tendresa, quantes sensacions...

"Diguem si per a tu he estat tan important com ho has estat tu per a mi. Tan sols respondre aquesta pregunta deu significar implicar-te en aquesta història. I nomes els que s'impliquen són els que saben viure històries d'amor. "

Increïble!!!!!

Una carta que potser a hores d'ara ja ha arribat al destinatari, o potser no, potser el temps ha decidit que no havia de ser així. De totes maneres, sigui el que sigui, espero que els somriures mai s'acabin!

Endavant!

Plena de testament de vida, de penyores d'amor i enyor. Tothom tenim alguna carta escrita i mai enviada, de vegades no enviada per sort, altres per disort...

Salut.
onatge

Ja fa temps d'axiò, em van dir que un agraïment, si és sincer i no fet per compromís, parla millor de qui ho fa que de qui ho rep.
Avui m'ha vingut aquella frase al cap de seguida que he llegit el teu escrit.

Aquest relat és, evidentment, un agraïment, un reconeixement de la relació tan especial que ha hagut entre dos persones, i del que ha significat per a qui dóna les gràcies, algú que valora el temps i les emocions compartides, estima i admira a l'altre, però no té una absoluta seguretat sobre els sentiments aliens.

A mi, sincerament, m'agradaria que l'autor/a d'aquests mots tornés a escriure o, si ho va fent, tornés a publicar algun altre text com ara aquest: sincer, emotiu, de bona lectura, ... Si no ho fas, de moment, sempre puc anar llegint i comentant els que ja són al web: en tinc una desena encara on triar!
També t'ofereixo els meus per a què hi passegis sempre que vulguis: ja que he vist que t'ha agradat el de Desitjos... per ser "ple de textures i tacte descrit amb entusiasme", m'atreveixo a recomanar-te, abans de què acabi la primavera, un altre que penso et pot agradar: es tracta de BATECS; pots anar clicant sobre la paraula en color; si ho fas, ja em diràs què et sembla!

Ens continuarem llegint, espero, però de moment t'envio una abraçada del color que més t'agradi,
Unaquimera

Carta plena de desitjos,
escrits en el vent, en l'a lè de la vida.
paraules que estan perdudes en algún recó
esperant el pastor relataire,
que les porti al reclos,
o al seu destí... o no;
i quedin segrestades en el cor ...sens dir.
Avet

gràcies comentar-me i llegir-me :)
ja vaig llegir algun relat teu pero no vaig firmar, i ara que tinc temps ho faré.

"Tu has iniciat caminis que jo sola no hauria fet,"

m'agrada molt aquetsa frase, és tan bonic tindre algú al costat que et dona felicitat.. encara que ja no el tinguis o tingui que marxar son moments inoblidables que mai moriràn dins del teu cor.
felicitats pels teus relats!seguiré llegint-te

un relat molt original! una carta mai enviada! Un trosset de paper o de qualsevol latre material on escrius tot allò que desitjaries dir a una persona, a la vida en general, o qui sap, a un antic amor? jo d'això en dic diari, hi tinc un munt de poemes i escrits dedicats a persones! La teva carta és preciosa, felicitats.

gràcies per comentar-me la poesia de "Flor delicada". Potser t'agradara més "S'atura el temps". és d'amor però aquest cop sobre mi. jaja

Ui, això de estar entre els escriptors ho poso en dubte... sóc molt jove, i qui sap si tinc el potencial adequat!

Un relat magnígífic, petons

Bruna De Juana

Una carta genial, profunda, plena d'aquelles paraules tan íntimes que només pronunciem en veu baixa, ja que si les pronunciéssim en veu alta ens n'avergonyiríem(sense motiu). Tot un exercici d'introspecció.

Moltes gràcies per haver-me comentat.

Alexandre

Una carta que es una pena que no la llegeixi la a qui va dirigida. Tots ho fem això de confessar-nos tal sols a nosaltres mateixos i com molt bé dius al relat..."nomes els que s'impliquen són els que saben viure històries d'amor".
M'ha agradat el romanticisme que emana, i les veritats que dius. Quan es troba el company que descrius a la carta, val la pena no deixar-lo escapar.
Una forta abraçada

... això de no enviar una carta en la que hi posava el cor en safata i el penediment ha estat majúscul. No en va, et diré que del penediment que en un principi havia sentit, vaig passar a ressentiment i resignació. Perquè em callava els sentiments i m'empassava les emocions.

La teva carta és molt valenta i decidida. T'entregues i això ho hauria de valorar molt el noi, clar que a vegades, aquestes històries acaben en drama.

Bon títol, però falla la ortografia i no m'atreveixo a criticar res més: "No sóc pas mestre jo" deia un actor de la tele, temps enllà.

Aprofito per agraïr-te el teu darrer comentari a un poema meu.

Que vagi molt bé,

llamps!

Has sabut copsar el drama real que hi ha darrera el relat. Gracies pel teu comentari.
Jordi de Gènia

moltes gracies, soc una xiqueta de tretze anys i a més d'un poble de València, cosa que m'estranya que t'agrade la meva forma d'escriure, jeje!
M'han agradat molt els teus comentaris! Gràcies pels teus anims..

moltes gracies, soc una xiqueta de tretze anys i a més d'un poble de València, cosa que m'estranya que t'agrade la meva forma d'escriure, jeje!
M'han agradat molt els teus comentaris! Gràcies pels teus anims..

M´agradat molt i molt.

M'agradat la teva carta mai enviada. Una pura expressió del romanticisme que tenim i que, fora del paper escrit, no ens atrevim a expresar amb paraules. Per sort per a nosaltres, l'escriptura és un bon recurs per expressar allò que sentim.
Felicitats pels teus sentiments i art literàri.

M'ha encantat el text, i també el teu comentari en el meu text, gràcies, ho tindré en compte,
adeu, un bes

Escriure, encara que ningú rebi el missatge, és una bona teràpia. Expressem el que sentim molt millor que quan hi ha un receptor.
Saps el que faig jo? Quan algú m'ha fet enfadar molt i molt i no puc treure la còlera ( no ho sé fer), escric en un paper tots el que penso d'ell/a, de vegades coses realment cruels. M'ho rellegeixo un parell de vegades, estripo l'escrit i amb els bocins que llenço a la paperera se'n va tot la ràbia. I començo de nou amb aquella persona, com si no hagués passat res. És fabulós
Enhorabona pel relat

Pel teu comentari, ple de bones vibracions!

Una forta abraçada!!

circular, que va i ve, dues passes endavant i tornem enrere perquè era un desig o un somni. És original com vas portant el lector amunt i avall.

M'ha agradat sobretot aquesta frase: "nomes els que s'impliquen són els que saben viure històries d'amor"

que s'haurien d'enviar perquè és el que ens dicta el cor. En canvi, la ment acaba guanyant la partida en moltes ocasions. Penso que és molt important donar a aconèixer els teus sentiments a la persona que aprecies, admires o estimes. Si t'ho guardes per sempre se't rebrega l'ànima i et fa molt mal.
Moltes gràcies pels teus comentaris que m'han arribat seguidets.
Et seguiré llegint, romyros. Ha estat una bona descoberta la que acabo de fer.
A reveure.
Mercè