Carta II: Per què no?

Sí! Deixa'm mirar-te. Endinsar-me entremig dels teus somnis. Les teves pupil·les, guàrdies imperials del teu cor, m'obriran les portes de la teva vida, i volaré, sí, volaré fins a les finestres del teu món. Cap on mirarem per aconseguir l'eternitat?

Recordes? Nits allargant els dits, acariciant l'alè suau que dibuixa els teus llavis. Petons impregnats de saviesa que et desvetllaven del teu etern son. Els malsons marxaran, el sol tornarà a brillar dins del teu cel. Puc ser l'estrella que brilli a la nit infant?

Nina, si dormissis entre els meus dits de tendresa et cantaria a cau d'orella les tristes històries passades, mentre els teus ulls cansats de misèries es clourien; i quan es desvetllessin veurien el despertà del vell astre. Puc mirar a través dels teus miralls?

Agafa'm! Sí, no em deixis anar. Vull sentir-me pres del teu amor. No tinguis por, amb nosaltres el mal no existirà. Els esclaus es trencaran, les cadenes s'oxidaran... Serem núvols lliures al mar de les llàgrimes de la felicitat. Puc fondrem a les teves mans?

Em demanes que t'oblidi? Això no és possible, amor. No puc tenyir de blanc els meus records, no puc crear una cortina de fum que m'impedeixi veure't... No puc!

No tinguis por. M'estimes, i jo t'estimo; què hi ha de dolent en aquest joc d'amors? Sigues forta i lluita pels teus sentiments, pels nostres sentiments. El dolor no és l'amic que tant esperes, no és el company que sempre et farà costat... No ho és!

Per tu seré un vell somni, per mi seràs un bell desig. Per què junts no podem ser una dolça realitat?