Carta d'una presa d'amor

Cada nit abans de dormir et dedico els meus últims pensaments amb l'esperança de que aquests es traslladin dins els meus somnis i d'aquesta manera sentir-te a prop meu (encara que estiguis tan lluny en obrir els ulls i despertar...).

Quan ho aconsegueixo sóc feliç. M'entrego a aquest miratge amb tota la meva ànima, doncs es tan real la il·lussió!

-Sovint som dos desconeguts muts entre la multitud que es busquen desesperats amb la mirada i que, quan per fi es troben pateixen per no poder-se escoltar i parlar, innocents, no entenen que per a ells no es necessària la paraula ja que quan s'abandonen en un abraç no hi ha vocabulari existent per definir el que els uneix-

Se (o com a mínim m'ho repeteixo a cada instant) que el nostre amor no funciona. Però es tan real el que sentim!

I la distància a la que ens hem resignat com a una condemna que se'ns ha imposat per haver infringit tantes vegades les lleis de l'amor es tan dura que ha vegades m'agradaria fugir i recorre aquests maleits 10 min. que separen les nostres cel·les i entregar-me a tu i cometre de nou el meu delicte:

"El d'estimar-te fins que el cor escoltava aprop la cançó dels teus batecs sense pensar en les possibles conseqüències esdevenidores."