Carta dels somnis

Amiga,
T'escric des d'un racó perdut d'aquesta societat egoista i consumista.
Qui sap si quan llegeixis aquesta carta, si és que ho arribes a fer mai, ja no existeix aquesta llengua o simplement, no te'n recordes de mi.
Doncs bé, t'escric per agrair-te la teva presència a la meva vida, per tots aquells records que em vas deixar i per haver-me obert la porta quan més ho necessitava.
Simplement, això.
Des d'aquella tarda d'estiu on ens vam veure per última vegada, una agonia feixuga i modesta s'ha apoderat del meu cor. Ja n'hi ha prou, no creus?
Però ara tot és irrebersible. Tu ja deus ser una persona formada, i qui sap si has arribat a complir tots els teus somnis; en canvi, jo no sóc ningú.
Si, em despedeixo.
Adéu amiga, adéu i gràcies.