Carta de motivació encesa en flames

Algun dia publicaré un escrit, escrit amb ploma d'or i tinta negra, sense traces de llàgrimes a peu de pàgina, sense borrons ni paraules rectificades, l'única línia torta serà la de la meua signatura, que donarà nom al text que l'acompanya, com una llança apuntarà al nord i deixarà marcada, de per vida, com una cremada a la pell, la meua voluntat insubornable, indestriable, de ser la millor versió de mi mateix. I cada dia que comença, cada volta que el sol guaita, el món oferix al pecador un nou ventall de fulls ens blanc, de paper de seda, de plomes nues, verges, com extensions inertes d'una mà capriciosa. Cada volta que el sol guaita, el llenç espera, la redempció de l'home, del mig-home, del xiquet, del ric i del pobre. Només cal tenir paciència. Algun dia publicaré un escrit, amb olor a roses i nits en vetlla, amb ressons de somriures furtius de matinada, amb llençols de gesmil i coixins de plomes. Brindaré amb una copa del millor cava de la collita, i una gota vessarà el vidre estampant-se amb suavitat i barrejant-se amb la tinta humida d'una carta escrita per a qui encara dorm, sobre el matalaf de la vivesa renovada del meu cor encès en flames.