Carta de l'Ana

Permeta'm presentar-me. El meu nom, o com m'anomenen els "doctors" és anorèxia nerviosa, però si vols em pots dir Ana. Amb esperances, podem fer-nos grans companyes.
Des d'ara mateix començaré a invertir molt temps en tu i espero el mateix de la teva part.
En el passat vas escoltar els professors i els teus pares parlar de tu. Deien que ets molt madura, intel·ligent i tens molt potencial.
On tens tot això, puc preguntar-ho? Absolutament enlloc. No ets perfecta, no tens força de voluntat .Els teus amics no t'entenen. Ells no són realistes, t'enganyen. Quan la inseguretat silenciosament mulla de distància la teva ment i llavors preguntes "Veus el greix?" i ells contesten "No". Tu saps que ells estan mentint, només jo et dic la veritat. Els teus pares t'estimen i volen cuidar-te, però et diré un secret: profundament molt endins, ells estan decebuts amb tu. La seva filla amb molt potencial, s'ha convertit en una idiota, una noia que no serveix per res i que ho fa tot malament.
Però tot això està a punt de canviar. Espero molt de la teva part. No et podré permetre menjar gaire. Això començarà a poc a poc, potser perdràs alguns quilos i treguis una mica de greix del teu cos, però no serà suficient mentre jo diqui que no és suficient.
Començaré a incrustar-me en tu. Molt aviat seré amb tu per sempre. Estaré aquí quan et despertis i corris capa la balança. Miris i examinis el mirall amb consternació. Pessiguis i empenyis la grassa que hi ha i et faré riure quan trobis, per casualitat, un os.
Ja et segueixo a tot arreu, tot el dia. Ara ja sóc a dins teu, estic en el teu cap, en el teu cor i a la teva ànima.
Has de creure, si menges, es trenca el control. Vols això? Per tornar a ser la vaca grossa que una vegada vas ser? T'obligo a mirar fixament models en una revista. Elles són perfectes. Quan et miris al mirall, deformaràs la teva imatge. Et mostro l'horrible i obesa que ets.Toca i aixafa la teva grossa panxa fins que et faci mal, després de prendre't una caixa de laxants, faré que el dolor sigui insuportable.
Et mostraré un lluitador de summo on en realitat hi ha una nena famolenca. Però no tens que saber això, perquè si coneixes la veritat podries començar a menjar i la nostra amistat es destruiïria.
De vegades et rebel·laràs, encara que sovint sense esperances. Trobaràs aquesta vena rebel abandonada en el teu cos i t'aventuraràs allà baix, a la fosca cuina. Els teus pares t'obligaran a menjar i tu ho faràs, potser per escapar del que sents, potser per no fer-los patir. Les teves mans s'estendran com un malson cap al plat que t'hauran posat al davant. Empenyaràs el menjar mecànicament cap a la teva boca, realment no provant, sinó simplement pensat que vas contra meu. I així menjaràs fins que t'acabis el plat. El teu estómac s'haurà inflat, però ni així pararàs. I jo cridaré sense parar que paris, però tu, vaca grossa, no tenes cap autocontrol i t'engreixaràs. Quan això ja hagi acabat, t'adheriràs altra vegada a mi. Em demanaràs assessorament perquè realment no vols engreixar. Has acabat de trencar una regla cardinal i has menjar, i ara em vols de nou. T'obligaré a anar al lavavo de genolls, que miris fixament al wàter. Et ficaràs els dits a la gola i encara que no sense dolor, la teva borratxera de menjar marxarà. Quan t'aixequis, tindràs vertigen. No passa res, aixeca't ara mateix, com que ets una vaca grossa mereixes aquest dolor. I si et queda la marca als dits, és igual, havent fet bondat.
Et preocupa? T'ho mereixes, tu mateixa has provocat que et passès això a tu. Ah, ets tan valenta? No vols que et passi això? Sóc injusta? Realment faig les coses que t'ajudaran. Faig possible que deixis de pensar en emocions que et causen tensió. Els pensaments d'odi, tristesa, la desesperació i la solitud poden cessar perquè me'ls enduc i omplo el teu cap del contador metòdic de calories. M'emporto la teva lluita per encaixar amb nois i la lluita temptativa a favor d'un mateix també. M'emporto la motivació per els estudis, i tots els moments de felicitat de la teva vida.
Ara sóc la teva única amiga i l'única que necessites. Tinc un punt dèbil però no el sap ningú. Ningú té que esbrinar-lo, ningú pot trencar aquesta esquerdes de la que et vaig cobrir.
Ets meva i només meva, sense mi no ets res. Tens que aguantar, no fagis cas dels comentaris dels altres. Passa'ls per alt, sóc la teva millor aliada i tinc la intencio de mantenir-ho així. Jo no et deixaré mai.

Sincerament,
Ana.