CARTA D'AMOR?

Un relat de: berguedana
Estimat Karol,
Com estàs, amor? No deixo d’estimar-te. Cada dia que passa em sento més propera a tu. Als meus 91 anys, sóc una vella enamorada, enamorada d’un sant: Sant Jan Pawel II. T’estimo tant com a Déu. Sempre he estimat Déu. No he deixat de creure ni un segon amb El Salvador, l’origen de totes les coses, inclús del meu amor vers tu.
El motiu de la meva carta és demostrar-te l’enuig que tinc en assabentar-me que tu t’havies estat cartejant amb aquesta dona casada, l’Anna-Teresa Tymieniecka. I vull expressar-te tot el què sento perquè sé que tu m’estàs veient, que la teva ànima podrà llegir cadascuna de les paraules que redactaré a continuació. I que hauràs de fer un acte de contrició perquè has pecat, m’has fallat a mi que no m’he casat i no vaig mirar cap noi perquè només et podia mirar a tu. Et recordo a Cracòvia, quan en els nostres jocs infantils, quan jo tenia 12 anys, m’omplies el cap amb futurs de pel•lícula i ,temps després, amb castedat però amb apropament, jo renunciava a tot per tornar-te a veure quan et deixaven dia lliure de la feina feixuga de la pedrera. No volia tocar-te les mans, em reprimia perquè als teus ulls hi veia una espiritualitat fora del comú contrastant amb el desig que et feia repassar amb la mirada el meu cos de dalt a baix.
Vaig ser forta quan vas decidir entrar al seminari clandestí i jo ho acceptava tot per Déu, per les meves fortes creences, i per això vaig acceptar, també, no veure’t més i quan vas estar de vicari de la parròquia de Sant Florià, aquí a Cracòvia, vaig quedar dos anys reclosa a casa per no haver-te de comunicar els meus sentiments, per no trencar el teu vot de castedat. I avui al matí quan t’he vist en aquella foto del càmping amb ella, motiu de comentaris internacionals en les portades dels diaris més influents, per primera vegada t’he vist les cames. Unes cames que m’havia imaginat molsudes sota d’aquella alba i casulla amb la qual et mostraves amb públic.
La ira ha començat a recórrer el meu cos i em fa preguntar-te: Per què ella i no jo? Jo que moriré verge per haver-te estimat bojament. Només desitjo que la teva ànima pateixi el que jo he patit quan t’he sentit tan a prop i tan lluny al mateix temps, que es desfaci en comprendre que la meva joventut es va anar desfent en aquest búnquer que ha significat la meva llar, que es rebolqui de sofriment per no haver tingut la discreció de cremar cartes i d’anul•lar visites de l’Anna –Teresa al Vaticà.
Espero de tot cor, trobar-te, a no tardar perquè la meva salut em farà fora d’aquest món i al Paradís hi tinc un lloc perquè me’l mereixo i el bon Déu em va marcant els camins amb menys temptacions que a tu. Això em fa pensar: T’hi trobaré al Paradís o encara estaràs al Purgatori? Perquè amb tot el que sap el bon Déu, encara que siguis sant, no sé si t’haurà obert la porta.
Sempre teva
Gosia

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de berguedana

berguedana

72 Relats

135 Comentaris

47711 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
La meva afició per l'escriure ve de l'ensenyar a escriure.
M'he jubilat aquest curs després de treballar 42 anys de mestra.