Cercador
Carta d'amor des de Alepo.
Un relat de: quin valiente- Compartir:
CARTA D'AMOR DES D'ALEPO.
Des de que tu t'has anat
l'au no vola lliure, l'arbre no creix dret, l'aire no fluix net
i l'aigua no corre seré.
I el cel amenaça en plorar, sobre nostres caps, cendres de culpabilitat i por. I el matí no vol ser demà i a la nit li succeix altre tro i el foc no està en la llar sinò en els racons a on s'amonteguen joguets de chiquets sense ulls, rajoles i ossos.
O tal volta te fores desprès de les primers lladrades intuint que...
l'au no creixeria neta, l'arbre no fluiria serè, l'aire no correria lliure i l'aigua no volaria dreta.
I el matí amenaçaria en plorar, sobre nostres llares, trons de culpabilitat i por. I els chiquets no voldrien ser chiquets i als joguets els succeirien altres focs, i el cel no estaria en els racons sino en les cendres a on s'amontonarien nits en ulls, caps i ossos.
Jo tambè abandonare estes terres si la vida i forces m'ho permeten per no seguir vivint com...
l'au no fluix dret, l'arbre no vola net, l’aigua no creix lliulre i l’aire no corre serè.
I el foc seguixca amenaçant en plorar, sobre nostres ulls, cels de racons i trons. I els caps no vullguen ser caps, i a les cendres els succeixquen altres jocs. I la llar no estiga en els ulls sino en la por a on s'amontonen matins de culpabilitat, nits i ossos.
Des de que tu t'has anat
l'au no vola lliure, l'arbre no creix dret, l'aire no fluix net
i l'aigua no corre seré.
I el cel amenaça en plorar, sobre nostres caps, cendres de culpabilitat i por. I el matí no vol ser demà i a la nit li succeix altre tro i el foc no està en la llar sinò en els racons a on s'amonteguen joguets de chiquets sense ulls, rajoles i ossos.
O tal volta te fores desprès de les primers lladrades intuint que...
l'au no creixeria neta, l'arbre no fluiria serè, l'aire no correria lliure i l'aigua no volaria dreta.
I el matí amenaçaria en plorar, sobre nostres llares, trons de culpabilitat i por. I els chiquets no voldrien ser chiquets i als joguets els succeirien altres focs, i el cel no estaria en els racons sino en les cendres a on s'amontonarien nits en ulls, caps i ossos.
Jo tambè abandonare estes terres si la vida i forces m'ho permeten per no seguir vivint com...
l'au no fluix dret, l'arbre no vola net, l’aigua no creix lliulre i l’aire no corre serè.
I el foc seguixca amenaçant en plorar, sobre nostres ulls, cels de racons i trons. I els caps no vullguen ser caps, i a les cendres els succeixquen altres jocs. I la llar no estiga en els ulls sino en la por a on s'amontonen matins de culpabilitat, nits i ossos.
