Carta d'amor des de Alepo.

Un relat de: quin valiente
CARTA D'AMOR DES D'ALEPO.


Des de que tu t'has anat
l'au no vola lliure, l'arbre no creix dret, l'aire no fluix net
i l'aigua no corre seré.
I el cel amenaça en plorar, sobre nostres caps, cendres de culpabilitat i por. I el matí no vol ser demà i a la nit li succeix altre tro i el foc no està en la llar sinò en els racons a on s'amonteguen joguets de chiquets sense ulls, rajoles i ossos.


O tal volta te fores desprès de les primers lladrades intuint que...
l'au no creixeria neta, l'arbre no fluiria serè, l'aire no correria lliure i l'aigua no volaria dreta.


I el matí amenaçaria en plorar, sobre nostres llares, trons de culpabilitat i por. I els chiquets no voldrien ser chiquets i als joguets els succeirien altres focs, i el cel no estaria en els racons sino en les cendres a on s'amontonarien nits en ulls, caps i ossos.


Jo tambè abandonare estes terres si la vida i forces m'ho permeten per no seguir vivint com...
l'au no fluix dret, l'arbre no vola net, l’aigua no creix lliulre i l’aire no corre serè.


I el foc seguixca amenaçant en plorar, sobre nostres ulls, cels de racons i trons. I els caps no vullguen ser caps, i a les cendres els succeixquen altres jocs. I la llar no estiga en els ulls sino en la por a on s'amontonen matins de culpabilitat, nits i ossos.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

quin valiente

3 Relats

1 Comentaris

239 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00