Carta. Cartes... (Una vida)

Un relat de: rnbonet

Benvolguda:

Precisament a tu t'escric, hui, per lliurar-te una part del passat. Per fer-te còmplice d'un bocí del present. I ho faig recordant fragments de cartes rebudes precisament l'any que ens coneguérem. D'aquells fulls groguencs adobats amb signes negrosos i flaire estantís que guarde al calaix secret de l'escriptori, n'estrac uns fragments que són semblants a petjades, idees a tenir presents. Les cartes. Imatge anacrònica d'un passat recent. Com les lligacames de les actrius porno dels trenta. Marcaren una època que avui ens sembla quasi prehistòrica. En copie uns fragments de les rebudes. Aleshores jo era jove i estava a l'Àfrica.

21-02-64 (de E.N.)
"De veritat, s'hi tracta de dignificar la vida ? I si la vida és només 'xicons despreocupats/i xicones amb una sobèrbia (sic) sina', com dic a un poema recent? Et creuràs que desbarre. La vida, però, és això simplement: fer l'imbècil. O tractar de fer-lo. Hi ha una força superior, intrínsecament a cada múscul, inevitablement històrica. Com tenir ganes d'una "vespa" o d'un "seat", per exemple".

18-04-64 (de J.LL.F.)
"Continue éssent cristià, a la meua manera. Sense creure en un déu. Misteri.
Em contes els projectes pictòrics i els trobe francament interessants (i perdona per l'adverbi). Ja em regalaràs un quadre, que pots titular 'Tristesa i nostàlgia'.
Jo, per la meua part, faig ara algunes poesies que d'alguna forma en diria humanes-socials (si cal catalogar-les). No sé si són bones... I després de tot, no sé per què et conte tot açò; i és que estic molt fotut, com mai no ho haja estat abans".

20-11-64 (de J.F.)
"Què vols que et conte? No hi ha massa notícies noves. Els abats parlen i els "ultres" repliquen, i -exactament- cremen quatre taules i cinc llibres... Els manobres de la burocràcia imposen multes. I prohibeixen "Serra d'Or". Però això, és ben normal. ¿Què podem esperar?".

Hi ha cartes que són com patrons a recórrer, sagetes que ens dirigeixen. Esquemes de vida. Jo, ja fa molt de temps que he acabat d'ésser soldat forçós. Estic, encara, però, entortolligat per la influència d'aquelles cartes. T'ho creuràs?
No t'oblida,
R.

Comentaris

  • Mon Pons | 23-11-2006

    Hola!
    M'encanten les cartes, aquelles d'abans -antigues-. Avui dia aviat ja no poc queda de les paraules escrites a mà, amb llapis.. Jo en tinc un munt i potser faci un pensament d'editar-les algun dia. També les fotos una xic recremades, indici evident del pas del temps, així és: denota que tenen "mooooolta" història i també per contar. Li has donat un bon ús, enhorabona.

    -Gràcies pel comentari i, sí, pels temps de corren no sé pas on irem a parar... Salut i molts calerons a la butxaca. Sobretot salut i ironia que tampoc en sobra!

    Una abraçada!

    Mon

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356275 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!