Carta breu a l'Amor

Un relat de: Jam Malson
Innocent Amor,

Mesos enrere vaig tenir un somni. Vaig somiar que em trobava en una barqueta al bell mig d'un immens oceà. Al meu voltant, centenars d'altres barquetes es movien en totes direccions. Una persona en cada barqueta. I totes sabien cap a on anaven, tenien el rumb clar i decidit. La meva barqueta i jo, en canvi, ens movíem per la força de les onades que aixecaven les altres. Sense vela ni rems, ni brúixola ni timó, deixàvem que fossin els seus corrents els que decidissin la nostra direcció. I tot i tenir la sensació de ser un nàufrag en mans d'un destí no escrit per mi, la meva actitud era de total indiferència. Tot m'estava bé. Anava a la deriva, però em movia. I amb això ja en tenia prou.

D'ençà de la nit d’aquest somni, tot ha canviat. Ja no soc el mateix. Perquè els somnis, malgrat ser somnis, també són un bocí de realitat. I ara que he despertat, reconec que la meva indiferència davant la vida era del tot real. No era cap somni. Ara me n'adono. I ja en tinc prou, d'aquesta deriva. Ja no vull deixar la meva barqueta en mans d'un destí no escrit per mi. No vull ser un nàufrag amb actitud indiferent. He despertat. I tot i continuar desconeixent la raó de per què visc, no trobo cap raó per renunciar a viure en plena consciència.

En aquest punt, potser et preguntaràs per què t'explico tot això. I la resposta és que ja no vaig a la deriva. Tinc barqueta, vela, rems, brúixola i timó. I per sobre de tot, ara sé quina és la meva destinació. I em veig amb prou força per cercar-te en aquest immens oceà. Crec que estic preparat per descobrir la teva lluminosa abraçada i endinsar-m'hi amb il·lusió i alegria. Vull sentir la teva explosió de vida, que ens fa veure com aquest viatge és de més bon passar si la barqueta amb la qual naveguem la podem compartir en bona companyia.

Sí, he sortit de port amb la missió de cercar-te. Em sento preparat. I quan et trobi, t'abraçaré. I creuré en tu. De fet, ara mateix ja crec en tu. I no m'estaré de dir-te que t'estimo. T'ho diré cada dia. T'ho diré cada nit. T'ho diré a totes hores. T'ho expressaré tant de veu com de fet. Entre nosaltres hi conviurà en harmonia tant la sinceritat com la confiança. La nostra relació tindrà el respecte, l'empatia i la bona fe com a fonaments. Perquè així ets tu i així seré jo.

Tan sols em pregunto quan tindré el goig de sentir-te. Si hauré de cercar-te molt de temps. Si et trobaré en bella mar o en mig d'un temporal. Sé que de vegades la teva preferència és aparèixer jugant a cops de sageta. I si aquesta ha de ser la manera, l'acceptaré de bon grat. La profunda felicitat en el moment de sentir-te, prou esborrarà qualsevol petit rastre de dubte en hores baixes.

Sigui com sigui, esperaré la trobada. Navegant, això sí. Esperaré de manera serena, sense perdre mai l'esperança. Impertorbable davant els vellutats cants de sirena. Esperaré el moment que la lluna et sigui propícia. T'esperaré l'espai de temps que calgui. Les coses bones, sempre s'ha dit que es fan esperar. I, sens dubte, sentir-te dins meu és el que més desitjo i espero.

Tanmateix, deixa'm dir-te, que si el meu inexorable destí, aquell que ningú no pot reescriure, m'acull abans de tenir-te dins del meu cor, entendré que la meva persona no era mereixedora de la teva virtut.

Una amorosa besada

Comentaris

  • Cercant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-12-2018 | Valoració: 10

    Cercant, cercant, segur que trobes quelcom. Ara, serà l'amor? Si més no, els bons desitjos hi són presents. Una gran prosa poètica i filosòfica. Ideal per llegir aquests dies. Una forta abraçada i que passis unes bones festes!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

230 Relats

236 Comentaris

130635 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.