CARTA ALS EXILIATS

Un relat de: CDR de relats

Benvolguda,

Si ens ho permets et tutejarem ja que els darrers mesos, per les informacions personals i familiars teves que ens han arribat, has esdevingut una persona molt propera, gairebé com si fossis de la família.

Però presentem-nos. Els que signem al final d'aquest escrit som els membres del CDR la Marina reunits avui 18 de maig, com cada setmana. Per si no ho tens present, aquest barri és una part del districte Sants- Montjuïc de Barcelona, situat entre la plaça Cerdà, la muntanya de Montjuïc i la Fira Gran Via. Popularment conegut com la Zona Franca aquests són els verals que tan bé va descriure fa 50 anys Paco Candel als seus llibres, sobretot a «Donde la ciudad cambia de nombre». Han passat molts anys des que en Candel parlava de les «Cases Baratas» o «Can Tunis» i el barri ha canviat força, si més no físicament, però segueix sent un barri de gent treballadora i amb una gran diversitat d'orígens i llengües. Un àmbit, ho hem de dir, on el sobiranisme és minoritari però on creix elecció rere elecció.

I la gent del CDR som com el barri, diversos: en la procedència, la llengua, l'edat, el tarannà… Alguns veterans activistes (transport, marea pensionista, desnonaments…), altres nouvinguts a l'acció política. Però a tots ens va unir la defensa del referèndum l'1 d'octubre i després la indignació per tots els fets que s'han anat succeint. Volem convertir aquesta indignació en determinació i acció, i així passar a ser protagonistes actius de la nostra història i de la construcció de la República.

T'enviem el nostre agraïment per la valentia i la dedicació a la causa de la democràcia, dels nostres drets i de la República. I et transmetem, sabent com ha de ser de dur estar lluny de casa i dels teus, tot el nostre suport i tot el nostre escalf.

Entenem que els exiliats tindreu un paper important, si no decisiu, en els esdeveniments dels propers mesos i per això et volem fer algunes reflexions i algunes peticions. Primer de tot, dir-te que han estat mesos durs, amb moltes incerteses emocionals i polítiques i que hem trobat a faltar claredat i un lideratge definit i determinat. Seria injust assenyalar ningú: un camí mai abans fressat, una repressió ferotge i la dispersió i l'aïllament dels presos i els exiliats ho justifiquen amb escreix.

Però ara iniciem una altra etapa, una de recuperació, de tornar i de persistir, de combat optimista. I és per a aquesta nova etapa que et fem (us fem a tots els polítics exiliats) unes peticions.

Primer de tot us demanem claredat. Que ens digueu què hi ha, els camins que voleu emprendre a partir d'ara, les dificultats, els dubtes... I entroncant amb això també us demanem sinceritat. Sabem que hi haurà moments que caldrà callar, que estareu vigilats (els de fora) i tutelats (els de dins) però us donarem suport incondicional si veiem que sou sincers amb nosaltres i amb els nostres principis. Uns principis que es podrien concretar en una frase: volem una república independent, veritablement democràtica i socialment justa.

I una altra cosa, confiança. Els CDR som la gent comú dels barris i els pobles que, des de l'octubre, hem crescut i madurat políticament. Som pacifistes però estem decidits i mobilitzats. Confieu en nosaltres, utilitzeu-nos. Junts (el poble, les entitats, els partits, les institucions) serem imparables.

Visca la República Catalana!

Una gran abraçada.

COMITÈ DE DEFENSA DE LA REPÚBLICA DE LA MARINA.

Comentaris

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 28-05-2018 | Valoració: 10

    Només varios comentaris a fer:

    Marina es un relat molt maco, i explica molt bé la situació actual de Catalunya, hem d' aconseguir a ser independents d' una vegada per totes però no ens ho estan posant molt fácil els del govern espanyol " Mariano Rajoj" and company, els nostres polítics ho estan intentant tot, i ara a més a més per més inri ens bloqueien el govern es molt injust!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! segueixo la política cada dia i la veritat es molt exasperant!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! com lluitem cada dia i es impossible construir una república ja que no ens deixen i tenim continuament atades les mans però s'ha de continuar lluitant ,algún dia no molt llunyà ho aconseguirem!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

CDR de relats

4 Relats

3 Comentaris

556 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Pendent de redactar