Carta al meu futur amor

Amor,



Ara mateix no sé a on ets ni d'on vens ni a on penses anar. Ara mateix no sé res de tu, però aviat ho sabré tot.

Tinc ganes de trobar-te, de conèixer-te i d'enamorar-me de tu, però no només jo, com m'ha passat fins ara, sinó que tu també t'enamoris de mi, que tu també tinguis ganes de veure'm, de voler estar amb mi, que sentis un pessigolleig a l'estomac cada vegada que estem junts, vull que riem junts, que plorem junts, vull que em cuidis i que m'estimis tant com jo ho faré per tu.

Vull que cada any celebrem el dia que vam decidir donar aquest pas, el de començar una relació i estimar-nos més que mai.

Vinga, va, que no puc esperar més, tinc ganes de besar els teus llavis i d'abraçar-te i que m'abracis. Vull saborejar els teus petons cada vegada que em vingui de gust, i l'estona que em faci falta, sense amagar-nos de ningú.

Vull que ens rebolquem junts com dos adolescent de 15 anys al teu llit i al meu. Vull que recordem tota la vida la primera vegada que vam fer l'amor, quan em vas començar a fer petons als llavis i després em treies la camisa, i jo la teva. Em besaves la pell i jo no volia parar aquell moment. Quan em vas descordar el banyador per primer cop i em vaig sentir lliure, abraçada a tu, i després els pantalons, fins que vas acabar dins meu, suaument, cuidant-me plàcidament, com has fet sempre.

Sé que la confiança que ens tindrem ens farà invencibles i, per això, mai, res ni ningú ens podrà separar. Viatjarem molt i en un viatge em demanaràs per casar-nos i sí, ens casarem com si fos un conte de prínceps i princeses, com sempre ens ha agradat. I anirem a viure junts i la nostra confiança i els nostre amor farà que la nostra convivència sigui immillorable. I llavors, voldrem formar una família, i d'aquestes nits d'amor que tant m'agraden perquè ets tan tendre, ens sortirà el nostre fruit, el nostre fill. I el cuidarem i l'educarem de la millor manera possible, amb molt d'amor. I quan ell creixi, seguirem cuidant dels seus.

Però hi haurà un dia que tot s'acabarà, sí, un dia que tu o jo haurem de dir-nos adéu, però no perquè els nostre amor s'acabi, no, això mai, sinó perquè la mort ens portarà amb els àngels i estic segura que haurà valgut la pena viure aquesta vida amb tu i si jo sóc la primera en marxar, recorda que t'esperaré amb els braços oberts per abraçar-te i petonejar-te com jo sé, com tu m'has ensenyat.



Arriba aviat que no sé qui ets però ja et trobo a faltar.

T'estimo i et necessito, amor



La teva futura princesa