Carta a una mare!

Estimada mare:
Et demano perdo per a donar-te aquest tracta, però per a mi continues sent la meva mare per a tota la vida.
No saps pas el que jo ara sento que tu no m'hagis permès arribar a néixer!
Alguns motius van ser a que tu tenies vòmits i estaves marejada, cosa normal en els primers mesos d'embaràs i que sofreixen altres tantes dones com tu, i que elles els consideren el gran privilegi de poder ser mares.
Moltes vegades duran la vostra vida conviviu, moltes vegades amb sensacions, sense voler-les o desitjar-les, però també ni han d'altres que no valoreu amb la mida en que es mereix.
En aquest mon de dolor, conviviu sempre anguniats, d'avant del dolor, de las dubtes, la soledat, l'ansietat, la mentida, la por al que diran, el que potser al ser mare soltera al menys preu, la venjança amb el mal, amb las rancúnies, amb la cosa rutinària dels desencants, amb els prejudicis, per la manca humilitat, amb l'absència de valors i de principis, que son les critiques en el vostre mon.
Amb la ingratitud, amb la por de tenir-me, la por de portarem a aquest mon, on hi ha tanta mentida tanta inutilitat dels que no poden estimar, amb la comprensió i la inseguretat, per la manca d'il·lusions, entre la confusió i l'odi, amb l'oblit, amb la pèrdua, com va ser la meva nova vida. Amb la manca de llibertat, encara amb els passat sense resoldre; amb la indiferència, amb els mals pensaments, sense el perdó amb l'enveja del altre, amb la manca de fe. Sense un rumb a seguir, amb aquell fill que era jo sense pare; amb la impaciència amb el mal humor d'un hi el dels altres, amb la impotència de no poder tenir-me, i sols per el que els demés diran o haguessin dit.
Mes... Sempre hi ha un però... Mare estimada vosaltres sempre conviviu, amb humor, amb alegria em el somriure als llavis amb molts colors que os porten la pau, com el sol que os dona energia, amb la pluja que mai os molesta, amb les sorpreses agradables, gaudiu amb els primers aires primaverals i també en cada estació dels any que os ensenyen entre altres coses, que no tot es fred o es calor, teniu la possibilitat de conèixer-vos, la de donar-vos felicitat, la de donar-vos amor i a la vegada ser correspostos, amb la busca de la veritat amb la imaginació, per el be d'un futur molt millor construït amb l'amor, amb els afectes amb les abrasades, amb l'amistat, xerrant amigablement amb els companys i companyes, amb lleialtat amb fe, amb projectes possibles o de vegades impossibles, amb els distints manifestos del art, amb poder llegir un bon llibre, la musica us transporta a llocs que només una persona sola coneix, amb olors i perfums que os donen lloc al plaer, amb els records nostàlgics, sou en realitat tot un mon, que tu mare no m'has deixat conèixer, m'has privat per por, el do de la vida, m'has privat de poder gaudir de totes aquestes coses que jo avui t'he dit, i tot per el que diran per la por de tenir un fills de soltera, jo te hauria donat una estimació eterna, de fill d'aquest fill que tu no has volgut tenir. Jo sempre serè aquell fill no desitjat que ha ultima hora tu no em vares deixar veure ni la llum d'aquest mon, i ni tant sols la teva cara.

Fi
Ha sigut un relat escrit per en Ferran de Montagut, avui dia 3 d'Agost de 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!
e-mail: cuiner_escriptor_poeta@msn.com etc.