carta a una ex-amiga; Bulímia

Un relat de: Basileia

"Estimada" amiga:

Que dir-te ara que et tinc més lluny; no t'enyoro però et recordo, això no ho dubtis. Recordo aquells moments d'orgull per tenir l'estòmac buit i juntes superavem la gana, per aconseguir el nostre objectiu; recordo quan em donaves de la mà i pujàvem a la bàscula i em somreies si el número havia baixat i sempre m'animaves a continuar.

Et tenia sempre present, i no m'abandonaves mai, vas ser la meva amiga més fidel, aquella que sempre tenia una paraula per mi. Em feies sentir tant important, m'havies elegit a mi, i em creia capaç de tot, ningí podria amb mi; em vas treure pors i vergonya, simplement passaves tu per davant meu i em preparaves el terreny. I potser aquest va ser el problema, que tu anaves sempre per davant, treìtjant als que tenia al costat i em feies creure que no els necessitava, que jo sola ho aconseguiria. Sempre et demanava opinió, i si no ho feia tu me la donaves per iniciativa pròpia.

El que no recordo és quan ens vam conèixer, te'n recordes tu? Segur que no, uns quatre anys com a mínim, però a tu això t'és igual, només he estat una victima més, una altre que s'ha deixat portar per la teva audàcia. Perquè no to negaré, ets molt intel·ligent, sabies que dir-me en cada moment i com convèncem de tot.
Mai abans m'haves parlat del dolor i de les llàgrimes, potser tenies por que no acceptes la teva amistat si m'avisaves abans.

I saps quin és el problema de tot això? Que només et recordo a tu, que d'aquests quatre anys només tinc records teus, paraules teves, el teu rastre ha quedat grabat a la meva vida.

T'odio.

T'odio a tu i a tot el que comporta estar amb tu. M'has fet molt de mal, i tot en nom d'algú invisible, en nom d'alguna cosa que no tothom entén i que es mostra en forma de malaltia.

M'estic recuperant, suposo que te n'has adonat. T'hauràs donat compte que les teves paraules no fan el mateix efecte, que t'estic fent fóra a poc a poc i que acabaràs marxant.
He estat jo que m'he castigat durat molt temps, però no me'n culpo, de l'únic que soc responsable és d'allunyar-me de tu i recuperar-me del que significa haver-te portat dins.

M'has pres la vida durant uns anys. Tot el que tenia ho vam fer malbé juntes, ara simplement aprenc a viure sola, perquè no et necessito per res. No compensa el que un dia em vas donar amb les llàgrimes que he tret. No t'ho havia dit mai però em fas pena, només saps fer mal. Ara començo a viure.

Fins mai més!

Comentaris

  • de nou[Ofensiu]
    Perestroika | 14-09-2006

    acabo venint a aquest relat, i avui et dono encara més les gràcies per lluitar, ets encantadora!

    Merci pels missatges d'avui del fòrum...

    Una abraçada enorme!

  • Hola!!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 24-08-2006 | Valoració: 10

    És un relat dur, colpidor, que s'iguala -en certa manera- al que deu ser la malaltia. Jo no l'he patit, ni ningú del meu entorn, però... he llegit força sobre el tema de l'anorèxia i la bulímia, i, fins i tot en vaig escriure un relat, que vaig presentar en un repte -si t'interessa, està penjat al meu espai-

    Doncs... això, que, a l'igual que altra gent que t'ha comentat, et dic que has de mirar-ho positivament i alegrar-te que ho pots explicar i presumir que ho has superat!

    Petons!!!!

    P.D= Digue'm "tiquismiquis", però t'aconsello que abans de penjar un relat, hi passis el corrector, perquè hi ha algunes faltes... -De bon rotllo, eh-

  • Bona evolució del relat[Ofensiu]
    Ligeia | 12-08-2006

    M'agrada el ritme del relat, l'evolució del problema que s'hi planteja: comences "estimant" i necessitant la malatia i a poc a poc te n'adones de la gravetat per completar un final on la rebutges.

    Per cert... crec que ens coneixem (personalment vull dir). Diria que vas fer un curs de monitors ara fa un any més o menys. Podria ser?



  • m'ha agradat[Ofensiu]
    Lèvingir | 22-07-2006 | Valoració: 10

    Basileia, ets una de les meves preferides, la nostra lliuta la fem els dos, ho vas dir a un relat que vas comentar dels meus. No deixem mai de lluitar.

    Lèvingir

    Aquí tens un noi que lluita amb tu. Vols?

  • Gràcies a tu per[Ofensiu]
    Perestroika | 20-07-2006

    comentar-me i llegir.me i lluitar...

    Si necessites res, aqui trobaras un trosset del meu món, i el trosset que falta és força accesible :P

    petonassos!!

  • Aquí present[Ofensiu]
    Perestroika | 18-07-2006

    escribint aquest coment una "ex-ana", suposu que entens perque m'ha cridat l'atenció aquest relat.

    En tinc uns quants que parlen d'aquest tema, ja que és un tatuatge que a voltes t'oblides que hi és, però que sempre t'acompanyarà.

    Si t'hi vols passar per els meus relats, et convido a fer-ho. Tinc un parell de cartes i un parell de poemes.

    Continuo llegint.. Gràcies per parlar sobre aquest tema, sempre és bo que arribi a la gent una visió més personal, no tan generalitzada.

    Salut i a ser feliç

  • ara caic que de qui parles és de la Bulímia a la que personifiques.[Ofensiu]
    estrangera | 18-07-2006

    a la que personifiques tan bé. perdona el despiste en llegir el títol.

    una abraçada!

  • un tema molt viu, molt candent Basileia[Ofensiu]
    estrangera | 18-07-2006 | Valoració: 10

    escrius molt bé, t'expresses amb gran fluïdesa i fas posar la pell de gallina.

    No sé si has conegut na persona així o no, però seria lògica la reacció subsegúent.

    penso també que aquestes persones no són conscinets moltes vegades del mal que stan fent. heus ací el PODER dels missatges televisius i dels mas-mèdia, el PODER de menjar-nos la ment i apoderar-se de nosaltres i deixar-nos fets uns parracs.

    tan si és o no viscut, el que relates m'ha impressionat.

    Gràcies per felicitar-me i donar-me així una alegria i un gest sincer d'amistat. T'ho agraeixo molt, de debò Basilea!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Basileia

Basileia

38 Relats

173 Comentaris

41557 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
... descobrint la vida pas a pas sense deixar-me cap detall..


m'agrada volar amb tu, m'agrada llegir històries que podrien ser reals, a voltes ho son...m'agrada ballar al meu ritme, i sentir les teves cançons...m'agrada riure amb tu, i de mi...m'agrada...m'agrada escriure, paraules tant íntimes per no ser llegides, m'agraden els somriures i els noms extranys, l'equilibri dels colors posats sense lògica...m'agrada que em toquis, i ser aquí...

..viu cada moment com si fos l'ultim...


R en Cadena


En Mandalf em va encadenar i jo he enganxat a aquarela, helena, instants i follet groc.