Carta a un amor que fa massa mesos que agonitza però no mor

Escric una carta que mai t'enviaré, Xavi (com algun cop al llarg de la seva vida fa tothom, suposo). Demà marxo cap a Turquia una setmaneta i tu no vas dignar-te a dir-me res més: ho sé, no m'estimes; ho sé però no ho accepto. Potser sí que t'he oblidat bastant, no tinc ganes d'enviar-te cap mail ni de donar senyals de vida, però en el fons crec que no deixo d'esperar que algun dia encara, vinguis i em diguis que m'estimes, que tens ganes d'intentar començar una vida amb mi, que... i no passarà mai això, oi? Però marxo i ,encara que d'aquí a una setmana ja torni a ser aquí, tinc ganes de saber de tu abans d'anar-me'n. Segons com, veig que tot ha canviat, que ara per ara no tinc ganes de parlar amb tu, però saps? Estant a "La Caseta" aquest cap de setmana, vaig tenir més ganes de mai que vinguéssis i vegéssis els canvis que he fet a la meva habitació, la que voldria que fóra la nostra. No saps quan temps feia que no patia pels accidents de trànsit pensant en vosaltres! Suposo que encara t'estimo tot i que no m'ho sembli. Ai no sé, no tinc més ganes d'escriure, ja. Bona nit!