Carta a tu

Un relat de: Canela fina
Sol de tarda d’hivern que entra per la finestra i m’acarona la pell, em transporta a l’escalfor del teu cos.
Una tassa de te fumeja, espera sense pressa apropar-se als meus llavis.
I jo, penso en tu.
Recordo com eren les teves mans, delicades però fermes, com m’acariciaves la pell, amb tendresa, estudiant cada mil•límetre del meu cos, com si volguessis dissenyar un plànol perfectament detallat.
_ Ets suau, tens la pell com les ales d’una papallona, deies...
Ara sí que voldria aixecar el vol per anar-te a buscar, siguis on siguis, tornar-te a tenir...
Quan m’abraçaves s’aturava el temps, em feia tan petita que perdia el sentit, deixant-me, donant-me a tu... sentint els batecs com s’acompassen i res més; amor és diu.
Somriure encantador que desperta quan em mires, delimitat per uns llavis que criden a besar-los. Els teus petons... Vull els teus petons...
Besa’m com si la pell em cremés i tu em guarissis les ferides i mossega’m, primer el llavi, els pits i les cuixes, mossega’m i llepa’m tota, guareix-me dels mals que m’has deixat tatuats.
Com fer-ho per tornar a ser teva... on és la màgia que transporta a una altra dimensió... on és la porta per entrar al teu nou món... Et vull...
Vull sentir la passió de la teva mirada, com segueixes el compàs del meu cos quan ballo per a tu, com m’agafes la mà per apropar-me fins a notar la respiració entretallada, la suor que rellisca entre els pits, tens l’esquena molla... Et desitjo...
Vull que em posis contra la paret, així, presonera. Noto el fred dels maons, se’m claven a l’esquena dibuixant un laberint, bull la sang i la teva polla busca sortir dels pantalons, les mans troben un pit excitat que sobresurt demanant que algú l’agafi fort. Em menges la boca i m’agafes pel cul, em marques els dits a les galtes i m’agrada, em sento teva... Puja’m!
Estic molt calenta, no puc pensar... només vull que em follis, ara... Sí, aquí al carrer... Folla’m!
El vent obre la finestra i una alenada d’aire gèlid em fa tornar a la realitat.
No hi ets...
No puc parar de pensar en tu...
Torna amb mi, et necessito...
Per què te’n vas anar?
Era massa aviat, no és just que l’atzar et fes desaparèixer...
M’agradaria tant estar al teu costat... dormir encongida entre els teus braços... i tu, tu has triat dormir sol...
Ets un cabró!
Per què m’has deixat sola, malparit!
Torna d’allà on estiguis i abraça’m!
Que algú m’expliqui com es fa...
Com es fa tornar l’amor...
Com s’agafa l’aire?
Com es reté la vida?

Comentaris

  • Barreja...[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 06-01-2018 | Valoració: 10

    d'erotisme i de sentiments de buidor, d'abandonament, una mescla que et remou l'ànima en amunt i en avall. M'ha encantat de llegir-lo a la matinada, quan tothom encara dorm (i tots els paquets per obrir!), estic davant d'una sensibilitat que exigeix pau i recolliment interior. M'ha agradat perquè també m'hi he sentit reflectit, al cap i a la fi es tracta de VIURE, i tu ho saps posar amb molt d'encert sobre el paper.
    Una abraçada!

  • Gràcies pels comentaris[Ofensiu]
    Canela fina | 12-07-2016

    Gràcies pels vostres comentaris. D'altra banda, dir a la Mena que no pateixi perquè el que escric acostuma a ser ficció encara que la inspiració sempre formi part de la realitat de cadascú: records, imaginació, vivències, pensaments, converses... Sempre et sento molt a la vora Mena, gràcies!
    Una abraçada.

  • Deixant passar el temps[Ofensiu]
    Mena Guiga | 12-07-2016

    Tot té un perquè i forma part d'un pla marcat vés a saber quant fa. Hi crec força. El que no ha de ser, no és. Per alguna cosa. Potser per a un millor. Sí, ningú és igual. Tots som unicitats. La vida en duu d'altres. Ara cal guarir el mal, deixar cicatritzar el tall (que sempre deixarà marca, és el pòsit del que es guarda que ha calat, que ha ajudat a fer-nos més, que ens ha enriquit i alliçonat). Ara toca serenitat i somriure en la tristesa i deixar passar.

    Mena

  • Una tarda d'hivern ...en una nit d'estiu[Ofensiu]
    Blues.sun | 11-07-2016

    El bó de la lectura que ens tranporta.
    Importants preguntes. A fer-se a qualsevol momente de qualevol estació de l'any

  • Quines preguntes[Ofensiu]
    aleshores | 07-02-2015

    Jo diria que l'home busca una persona que malgrat no sigui incondicional aporti quelcom. Un excès de contemplació objectualitza per dir-ho així i mostra una certa passivitat que no és bona, una manca d'interactivitat, i pot acabar sent un pes perquè avorreixi. No sé si m'he pogut explicar. No devoció sola no aporta. I alhora pot implicar un desig de posessió que faci fugir al mascle, a la carrera,...encara que se simuli ser desigual, objecte o inferior,...a la realitat s'ha de poder ser igual i s'ha de voler ser igual perquè és quan s'aporta als altres.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

26 Relats

77 Comentaris

20497 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
De vegades m'agafa un neguit que només s'atura quan el transformo en paraules, últimament he decidit compartir-les.