Carta a qui la vulgui llegir

Un relat de: aleix

Aquí assegut tot fa molt mal, i potser és el meu lloc aquest. Marxaria, però tinc por.
I tot gira al meu voltant i tot és una rialla infernal.
Però, perquè porto lluitant contra això tota la meva vida?
I si dubto de mi marxaria, però em fa por.
Estic sol perquè aquí no existeix la companyia més desitjada.
I no sóc prou bo ni prou autèntic per aconseguir tendresa i comprensió. I si dubto de mi marxaria, però em fa por...
Jo no he triat tot aquest desgavell, jo no vull fer mal a ningú, no vull fer mal, no en vull fer.
Cada nit m'adormo i de dia desperto, i quan vull tenir-te tu t'escapes, i sempre és culpa meva. I mai m'agafes...
Suposo que no he patit mai dolor, suposo que no sóc el que busques i que semblo més del que sóc realment, però aquí dins meu hi ha una persona que pateix tot allò que li passa, que té por i que dubta d'ella mateixa. Una persona, sí, encara que sembli mentida, una persona que marxaria, però que no ho fa per por, i si això em condemna, doncs jo me n'enric perquè no m'ho mereixo. Jo no vull mal a ningú, només vaig néixer i moriré i ja està.
Trist delicte el d'estimar a cegues, el de viure sense saber el que sóc ni el que m'esdevindrà.
Però no pararé de caminar sense permís o sinó, que no m'haguessin donat cames.
No pararé de cridar sense permís o sinó, que no m'haguessin donat veu.
No pararé d'estimar-te o sinó, que no m'haguessin donat cor.
No pararé d'equivocar-me o sinó, no seria tal com sóc...

Comentaris

  • Lluita[Ofensiu]
    Mena Guiga | 26-01-2015

    I dolor, i alhora força. Això diu aquesta carta, que, penso, tots en un moment o altre podem haver escrit, amb altres mots, però amb contingut idèntic.

    Espero que segueixis amb aquest esperit. Cal, en els temps que corren.


    Mena

  • sense veu, cor i mans,[Ofensiu]
    Avet_blau | 13-09-2008 | Valoració: 10

    cadenes invisibles,
    que lligan le s mans, la veu, i el cor.
    i sense veu, cor i mans,
    es fa tan difícil estimar.

    Avet

  • Tots dubtem:[Ofensiu]
    - | 13-09-2008 | Valoració: 10

    Molts busquem tendresa i comprensió...
    (I ja som prou autèntics, quan ens mostrem tal com som...)

    Molts, també, tenim mals moments en que marxariem... i potser no ho fem per por, o perquè no volem fer mal a ningú...

    El cas és que, després, sempre ens n'alegrem d'haver-nos quedat, oi?

    Una abraçada

    Rosella

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

aleix

176 Relats

134 Comentaris

113711 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Vaig néixer, per be o per mal, l'octubre del 1979. Vaig començar a escriure per matar l'aborriment de les classes a l'institut, però tot el que escrivia anava a les escombraries. Va ser després d'una nit de borratxera que vaig decidir guardar tot allò que se'm acudis relatar. Desde llavors tinc tota l'habitació plena de bocins de la meva història.
Va ser a principis d'any quan la meva companya de pis em va donar l'adreça d'aquesta pàgina, grata sorpresa, i desde llavors que volto per aqui, intentant escriure i també llegir i comentar.
aleixeliasbandres@hotmail.com