Carta a Mercedes Milá

Benvolguda, o no, Mercedes Milá:

Mercedes, dona, què et passa? Em resisteixo a pensar que és demència senil. No ets tan gran i, a més a més, un munt de persones amb més edat que tu gaudeixen d’una ment privilegiada. Tampoc crec que siguin els diners els culpables de la teva set d’audiència. El teu cognom et delata. Pertanys a una de les famílies més adinerades de Catalunya i, amb la mort del teu pare, t’has convertit en la Comtessa del Montseny. Però a aquest pas acabaràs sent la Comtessa de Frigo.

Ara resulta que li toques els genitals als reporters, ensenyes el teu cul a concursants de Gran Hermano, convides a que et toquin els pits… No t’ho critico. Ets lliure de fer el periodisme-show que consideris oportú. És més, tampoc et criticaria que instal·lessis al plató una barra per inaugurar el concepte de geronto-striptease. De fet, entre temporada i temporada de GH, podries fer una gira per les residències d’ancians d’Espanya. Això milloraria la salut cardiovascular dels residents.

El problema per a mi és un altre. Potser m’equivoco, però si un presentador de televisió (home) li toqués els genitals a una reportera, li fes un calb a una concursant i convidés a que li acariciés el paquet la mateixa noia, tinc la impressió que hauria de buscar-se una altra feina o, fins i tot, acabaria davant d’un jutge. Repeteixo, potser m’equivoco. Tanmateix, crec que aquests tipus d’actuacions s’haurien de mesurar amb la mateixa regla.

En tot cas, et desitjo sort. De tant llençar la canya acabaràs trobant a un jove disposat a convertir en realitat els teus somnis lúbrics. Tot i així, deixa’m que versioni una frase del gran Groucho Marx: mai oblido un cul, però amb el teu estaré encantat de fer una excepció.