“Carta a l’infinit”

C amins s’entrecreuen, amb ponts que es despengen.
A questa cançó són cors que no es mengen...
R ecordes tresors, boniques promeses,
T allades amb foc, sentiments que cesses.
A ire, vent i mar, és bell quan comença,

A mb ratxa d’amor, més que recompensa.

L ‘oratge no en té, doncs pas les mesures,
‘
I res és igual, ets tu que t’atures.
N omés al final, en vius l’aventura,
F antàstic el so, que marca i que dura.
I nstants que se’n van, però som les persones,
N omés les passions, fan vibrar com ones.
I ara ja veus, potser altres bandes,
T u vals més que l’or, exquisites viandes.


Novembre 2011