“Carta a l’infinit”

Un relat de: free sound
C amins s’entrecreuen, amb ponts que es despengen.
A questa cançó són cors que no es mengen...
R ecordes tresors, boniques promeses,
T allades amb foc, sentiments que cesses.
A ire, vent i mar, és bell quan comença,

A mb ratxa d’amor, més que recompensa.

L ‘oratge no en té, doncs pas les mesures,

I res és igual, ets tu que t’atures.
N omés al final, en vius l’aventura,
F antàstic el so, que marca i que dura.
I nstants que se’n van, però som les persones,
N omés les passions, fan vibrar com ones.
I ara ja veus, potser altres bandes,
T u vals més que l’or, exquisites viandes.


Novembre 2011

Comentaris

  • ple de força...[Ofensiu]
    joandemataro | 25-11-2011 | Valoració: 10

    i d'energia que s'encomana free, ben cert... " només les passions fan vibrar..."

    gràcies de nou per compartir la teva vitalitat i també pels teus comentaris sempre amables

    una abraçada
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: