Carta a la desesperació

Un relat de: Sonyes

Estimada companya,

No sé ben bé com expressar-me, l'única cosa clara que n'he tret de tot això es que t'estimo i t'enyoro. Ara fa ben bé un any, que la vida se't va escapar de les mans en aquell accident mortal. Ho recordo bé, els diaris en van anar plens. Una nit fosca, un cotxe, i encara que sembli estrany cap gota de cervesa va pecar en la vostra última nit. Era matinada, el fred hivern havia glaçat les carreteres, i combinat amb el poc seny del conductor, van donar el dol a tota la comarca. Aquella nit del dia trenta- un de gener, se't va endur, per no tornar mai més, les aigües gelades d'aquell dia ús van engolir. Com el més bon tresor que pot tenir una amiga, la vostra pèrdua va ser desoladora. Anglès plora, la Cellera plora, Bonmatí plora, i sense comptar els voltants de la comarca de la Selva, que es van unir a la desesperació. La sort a alguns els va tocar i altres els va abandonar, tres es van salvar, i tres van anar a una altra vida: l'Albert, en Gerard i sobretot tu Tània ús en vau anar, tant de pressa que no me'n vaig saber avenir. Durant aquests dies semblava que m'haguessin arrencat el cor, la sang no em corria per les venes, i a les nits m'abandonava al plor més profund.
Encara que sembli estrany el temps ho cura tot, i et recordo com et vull recordar sempre amb aquell somriure d'orella a orella que et caracteritzava, acompanyat sempre d'aquells ulls ametllats que em miraven sempre amb dolçor. Recordant tot el que em vas donar per poder continuar endavant. Els treballs col·lectius amb tu, una delícia.
Les confidències a l'hora d'esbarjo, una distracció.
Les trobades casuals, una alegria.
Els teus cabells voleiant al vent, inoblidables.
La teva saviesa, una virtut.
Des del fons del meu cor, et recordo amb serenitat, sempre i seràs present. Avui, demà per sempre.

En record de les víctimes de l'accident del 31 de Gener del 2005.

Comentaris

  • Et felicito per aquest relat[Ofensiu]
    Romy Ros | 25-04-2009 | Valoració: 10

    tan ple de tendresa i humanitat. Colpidor i ple de sensibilitat poètica. Gràcies per compartir els teus sentiments amb els teus relats!

  • uff...[Ofensiu]
    Nit d'estiu | 02-08-2007 | Valoració: 10

    m'ha costat acabar el teu relat, amb els ulls plens de llàgrimes costa de veure la pantalla!
    m'agrada molt la manera com expresses el record de l'amiga, els detalls que en dones (els cabells, els ulls, els moments...)
    fantàstic!

    ara metix et descobreixo, no t'havia llegit mai! seguiré mirant...

    petonsS

    nit d'estiu

  • pell de gallina![Ofensiu]
    ATZAVARA | 10-07-2007 | Valoració: 9

    això és el que he sentit!.
    ha de ser molt dur perdre a algu d'aquesta manera.
    amb relats així veus com pot ser la vida....
    un petó d'atzavara!

  • M'has fet plorar...[Ofensiu]
    PAULA_93 | 01-08-2006

    ... El meu millor amic va morir en un accident... Expliques tant bé les sensacions... És difícil passar per això. M'has fet recordar, he plorat.
    No t'havia llegit mai. M'agrada com escrius.
    Petons, ens veiem!
    P@UL@

  • * inoblidables els teus cabells voleiant al vent *[Ofensiu]
    kispar fidu | 01-08-2006

    uo! encara no m'havia passat per les teves lletres! (m'encanta descobrir gent nova per aquí!).

    Els accidents i amb ells les pèrdues sempre són males notícies, però encara sort si podem conservar-ne el record d'aquelles persones que amb ells se'n van anar...

    ...pel títol m'imginava un altre tipu de relat per això...

    uooo! jo tmb sóc de la primavera del 86! del primer dia d'abril! (no em solen emocionar aquestes coses, però al coincidir l'any i l'estació m'ha fet certa gràcia).

    ens veiem per aquests móns de lletres!
    que vagi bé!
    ciao,
    Gemm@

  • L'enyor..[Ofensiu]
    Faike | 01-08-2006 | Valoració: 9

    si.. és molt difícil perdre qualsevol persona que t'envolta perquè tu estas feta de retallets d'elles, cada una té una part de tu i quan ens mix abandonen hem de fer grans esforços per kunservar intakte akesta part d'ell o ella que ens va infondre ben endins, perquè mai ens perdonariem si la perdessim dins l'oblit..

    és preciós el fet de dedicar unes paraules a totes aquelles personetes que ens han "fet" i que per alguna cosa no han pogut acabar de teixir la seva vida al nostre costat..

    jujuuu vaig a llegir més cosetes tevess!

    p t u n i i i k s!

  • Hola![Ofensiu]
    Sol_ixent | 26-07-2006

    En primer lloc, dir-te que moltes gràcies pel teu comentari.
    Sempre que algú que no conec m'escriu un comentari, intento, si tinc temps, anar al seu raconet i deixar-hi un comentari. La veritat és que aquest relat teu m'ha posat els pèls de punta. La velocitat, els cotxes i la mala sort combinats tenen resultats fatals. I... mira, ja sé que no serveix gaire de consol, però, mentres siguis viva, el record és el millor i únic consol.

    Vinga, que vagi bé, i ens anem llegint per aquí!

    Sol_ixent

  • Fenòmens terrenals[Ofensiu]
    Bonhomia | 04-07-2006 | Valoració: 10

    El temps cura les ferides, tu mateixa ho dius. A mi se'm va morir la meva mare quan tenia setze anys. Però ara vola pel cel, i és el millor record que guardo d'aquesta vida on a vegades el monstre de la mort arriba per recordar-nos que som vius.

  • Aix,què bonic[Ofensiu]
    fada_negra | 22-02-2006

    Quin relat més bonic...m´ha agradat un muntó...encara que és molt trist i mha posat la pell de gallina...té que ser tan difícil tot això...
    Petons

Valoració mitja: 9.6

l´Autor

Sonyes

6 Relats

34 Comentaris

11442 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Hola a tothom,
Em dic Sònia, i visc en un petit poble de Girona, vaig nèixer a la primavera del 1986, sempre m'ha encantat aquesta estació..
Des de sempre m'ha agradat molt escriure i inventar-me les meves històries, per poder compartir-les amb la gent.
Em decanto més cap als relats breus, la poesia no s'em dona massa bé, encara que m'encanta captar la sensibilitat de l'altra gent que en sap.
A part d'escriure m'encanta el teatre, i participo en tota mena d'obres, també col.laboro amb la tele local del meu poble.
Fa dos anys vaig col.laborar en un petit llibre de relats posant-li la meva engruna.
Salut.
Sònia