Carta a Gregorio Peces-Barba

Benvolgut, o no, Gregorio Peces-Barba:

Darrerament t’estàs cobrint de glòria amb les teves declaracions. És molt probable que Santiago Segura compti amb tu pel proper lliurament de Torrente. Ja t’imagino al costat del Kiko Rivera. Primer va ser la teva afirmació de que “aquesta vegada no seria necessari bombardejar Barcelona”. Ara li dius a totes les persones que per edat no van poder votar la Constitució que és la seva culpa: “haver nascut abans”. Per aquest motiu t’escric i ho faig en català. Perquè si haguessis nascut abans hauries descobert que el català no estava ni prohibit com a la dictadura, ni subtilment censurat, com a la democràcia. Parlo de la república, aquella en la qual els falsos socialistes com tu no hauríeu tingut cabuda. Perquè quan una persona que, com tu, va lluitar contra el franquisme, hauria d’haver aprés que la llibertat és una altra cosa ja que no depèn d’edats, sinó d’una arquitectura ideològica coherent. I quan vas dir que no seria necessari bombardejar Barcelona suposo que és la conseqüència de que t’hauria agradat néixer abans. Perquè, quan la teva única preocupació era trobar el xumet al bressol o suportar la ferum dels teus bolquers, a Barcelona queien bombes de l’aviació de Mussolini o de Hitler. És lícit pensar que t’hauria agradat néixer uns quants anys abans i veure aquell espectacle dantesc.

Però, saps? Jo el que crec és que en realitat el que voldries ara és ser jove. T’agradaria tenir futur, comprendre el món tecnològic que gira al teu voltant, moure’t amb el mateix equipatge de somnis, estar plenament assedegat de llibertat i, sobretot, tenir el mateix vigor sexual que qualsevol dels milers de joves que no van votar el vostre nyap anomenat Constitució. Doncs mira, haver nascut després. Ah, se siente!