CARTA A EUGÈNIA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Estimada Eugènia:

Jo mai et vaig conèixer, però sempre he sentit parlar molt be de tu. Sols em resta un retrat, a on estàs asseguda al costat del teu
marit. Es una foto de casament i et veus jove i feliç , devien
ser mes o menys els anys vint. Estàs molt guapa, el que et van
conèixer diuen que ho erets i molt, com també que tenies un
caràcter bondadós i rialler.

Et vas casar i vas tenir un fill i al cap de pocs anys, tres o quatre tu vas morir. Massa jove per morir, deia la meva avia, i el pobre nen orfe,per no dir el teu marit, que t’estimava molt i
la teva malaltia i mort el van destrossar.Al cementiri et va posar una rosa a la ma i et va besar tendrament. Tot això ho deia la meva iaia, com també em va explicar que la meva besàvia cuidava el nen, en la malaltia i desprès de la teva mort.

La vida va continuar i el teu marit es va casar amb la germana de la meva iaia, que va estimar molt al teu fill, com a la filla que van tenir dels dos.

A vegades jo penso que potser millor haver mort, per no haver
de veure com als catorze anys el teu fill moria d’accident. La
meva mare que tenia la mateixa edat va quedar aclaparada per
la seva mort, era el seu millor amic i no diem del teu marit i la
que feia de mare del teu fillet, de vella encara plorava la seva
mort.

Jo cada any et porto un ram de flors a la teva tomba, i explico
as meus fills, aquí reposa la primera muller del vostre oncle avi
i també el seu fill, el cusi de la vostre avia.Ara també i reposa la seva germana, la nena del segon matrimoni, a la que vaig
estimar molt.

Se que no em contestaràs ni em podràs sentir, però jo servo el
tu record, com servo uns llençols amb el teu nom brodat, que
diu Eugènia, nom de reina, son tant bonics que els penso dar
a la meva filla junt al teu retrat de casament, perquè el teu pas
per la vida no sigui oblidat. Perquè jo estimo molt el teu record
Eugènia. Formes part ja de la meva historia i vida.

Un peto allà on siguis.


Comentaris

  • Som en un món extrany[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 20-08-2015 | Valoració: 10

    La mort és un indici de senyal, un allà on siguis, un estimat espera'm que ja vindré, un petó al cel,... jo crec que hauríem de tenir en compte que el fet que algú se'n vagi, no vol dir, exactament, que se'n vagi.


    Sergi : )

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

405 Relats

1376 Comentaris

244585 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.