Carta a Ell

Jordi!
És fantàstic el teu relat. Escenifica un fet real i bastant comú en el dia a dia. És fotut l'amor no correspost...

Fa tant de temps que dec comentaris a la gent!
Recentment me n'has fet més d'un, i em sabia greu no poder correspondre.
Prou, anem al gra.

Carta a Ell. Per començar, aquest "Ell" en majúscules m'ha fet pensar. Serà algun relat amb rerefons místic, potser? La veritat és que després de llegir-lo penso que no calia la "E" majúscula, a no ser que volguessis donar a entendre alguna cosa que a mi m'ha passat per alt (cosa perfectament factible).

ESTRUCTURA. Estic força d'acord amb allò que un dia, ja fa temps, vaig sentir no sé on ni en boca de qui: dues paraules no són mai millor que una. Bé, jo diria que dues paraules no són sempre millor que una. L'escriptor ha de narrar una història, una escena, o fer una descripció, no posar paraules rere paraules i més paraules pel sol fet de posar paraules i punt.

Crec que tu també ho veus d'aquesta manera, o almenys ho has reflectit en aquest relat. La brevetat de tot ell sumat a la brevetat de les seves frases (la més llarga, "Estic convençuda que algun dia trobaràs una noia que t'estimi com et mereixes", té 16 paraules), li confereix un dinamisme especial, un dinamisme que efectivament funciona en aquest relat. Un dinamisme que potser seria massa exagerat (deixant apart que potser tampoc seria possible assolir-lo) en un relat descriptiu, per exemple.

De totes maneres, i com a aspecte, diguem-ne, més negatiu (i que consti que és una apreciació subjectiva meva, per descomptat), a vegades m'ha semblat que tallaves les frases massa en sec. I és que sé de primera mà que l'equilibri és sempre molt difícil de trobar.

CONTINGUT: ho enllaço amb la brevetat. Vas al gra, sense donar-hi massa voltes, amb determinació. I has provat un interessant experiment: canviar de punt de vista. En això la secció femenina pot indicar-te si has reeixit o no, però jo penso que sí, que te n'has sortit molt bé.

Et continuaré llegint! Salut, noi, i mil gràcies pels teus comentaris!

Vicenç

a la pell de la noia que estimes i que no t'estima....
Però deixes la porta oberta.... "quan els nostres camins es retrobin, potser et podré demanar perdó"....
Espero que no sigui cap carta que rebis mai...
Un petó i felicitats de nou!
I mira, m'agrada fer-te el comentari "dues cadiretes", queda bonic, oi?