CARRETERA MARE.

Un relat de: rnbonet


La Betty N’Konill i el 'Vaselina' Joe eren la perfecta parella americana. Ella, grassoneta, rossa, pitram pigat exuberant, maneres desimboltes; sempre habillada en colors càlids i alegres. Ell, pàlid, nas aguilenc, ben paregut, sempre de negre, magre i eixut com les tires de bisont secades al sol.
Bo. He escrit 'parella' perquè n'eren dos, femella i mascle, a més a més. Però cap lligam amorós els unia; eren tan sols una 'parella de negoci'. Allò que amb el temps s'anomenaria “ comunitat de béns”, això sí, sense cap contracte establert. Màxima llibertat d'una i d'altre.

I mentre us presente els personatges, el Buick seguía devorant milles per la ruta 66, direcció oest. Ara conduia la Betty.

Caldrà que us explique el negociet que els unia. No era per cumplir el ‘somni americà’. Cap dels dos volia fer-se ric. Amb viure bé tenien suficient. A hores d’ara, prop dels cinquanta, cap dels dos somniava en esdevenir una estrella, com quan eren joves. Ell es guanyava la vida jugant al póquer; ella cantava als bars i ‘saloons’ per pagar-se l’hotel del poble on arribaven.
I si al Joe no li tocaven cartes bones, la Betty, mostrava generosament, com qui no fa res, un pit generós que embadalia els altres jugadors. Sols el temps suficient perquè el Joe, ràpid de mans, pogués treure’s de la màniga la carta que necessitava per guanyar. I, per si de cas, amagava a la butxaca dreta de l’americana un vell revòlver Colt 45.
I si no hi havia hotel al poble on pensaven quedar-se, sempre trobava el Joe una vídua desconsolada a qui demanar allotjament. I com li agradava dir irònicament a la Betty “ "prèvia una entrada per la porta trasera, amb “Vaselina”.
Es complementaven. És per això que eren la perfecta parella americana.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

260 Relats

1547 Comentaris

278314 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!