Carrers silenciosos o sorollosos? (SHS 127 al 132)

Un relat de: Joan Colom
AVÍS ALS LECTORS: En vista de la inutilitat de marcar com a [Ofensiu] un comentari al relat "Carrers silenciosos o sorollosos? (SHS 127 al 132)" publicat el dia 13-07-2019 i que en el moment d'escriure el present avís tenia 64 lectures, pel fet d'estar escrit en anglès i no tenir altra finalitat aparent que enllaçar a un lloc comercial, l'autor ha hagut de recórrer un cop més al procediment d'eliminar-lo i enviar-lo de nou a Relats en català, per a la seva publicació.

A mig termini cal aconseguir que per les nostres ciutats només hi circuli transport públic, foragitant-ne els automòbils privats, tot i ser híbrids o exclusivament elèctrics. No n'hi ha prou que la seva presència contamini menys l'atmosfera: cal tenir igualment en compte la fabricació —obtenció de matèries primeres, manufactura de peces components, acoblament i acabats— i la producció i distribució d'energia elèctrica, que també haurien de ser netes. Però encara falta temps per assolir aquest objectiu i, mentrestant, ja és una bona notícia que vagin desapareixent els vehicles amb motor de combustió interna, perquè no només emeten gasos perjudicials per a la salut sinó que omplen de soroll molest els nostres carrers i places. I és precisament la disminució d'aquesta contaminació acústica, gràcies a la progressiva implantació de motors elèctrics silenciosos, en principi una bona notícia, el que m'ha dut a publicar el present relat.

Perquè —mai no m'ho hauria imaginat— ara resulta que el brogit greu d'un motor de quatre temps i el més escandalós espetec d'un de dos tenien el seu vessant positiu: gràcies a aquests remors els vianants cecs sabien si venia un cotxe o una moto, per on venia i aproximadament a quina distància es trobava; parlem de velocitats baixes, perquè, quan van de pressa, el bram que predomina és el de les rodes contra l'asfalt. Així que ara resulta que els vehicles gairebé silenciosos poden ser una benedicció per als ciutadans que gaudeixen del sentit de la vista, però una trampa mortal per als qui no. Fins aquí, el problema. I, tot seguit, la galdosa solució sortida del caparró d'algun d'aquests saberuts buròcrates que, des d'organismes europeus acreditats, es dediquen a parir recomanacions i normes de compliment obligatori, moltes de les quals són del tot inaplicables. Us semblarà surrealisme pur, però us prometo que ho he escoltat per ràdio o per la tele: proposen que aquests vehicles silenciosos vagin equipats amb algun dispositiu per retornar al so d'un motor d'explosió. Talment com aquelles sirenes que duien en la Segona Guerra Mundia els avions Junkers Ju 87 de bombardeig en picat, més coneguts com Stukas, l'únic propòsit de les quals, anomenades familiarment "trompetes de Jericó", era acollonir i desmoralitzar l'enemic.

A banda que resulti grotesc acabar convertint en sorollosos uns vehicles que l'avenç tecnològic s'havia esforçat a emmudir, crec que no es pot sacrificar el dret de la ciutadania a la pau ambiental ni obligar els propietaris de vehicles elèctrics a una despesa supèrflua només perquè a un brillant funcionari europeu, que segurament cobra un sou que si el coneguéssim ens escandalitzaria, no se li ha ocorregut res de millor que aquesta bajanada. És clar que tampoc no es pot deixar indefens un col·lectiu —el dels invidents— pel fet de ser minoritari, però el sentit comú ens diu que una solució eficient i econòmica per al conjunt de la societat passa abans per millorar la percepció d'uns pocs afectats que per sacrificar la tranquilitat de tots els demés, màxim quan el procediment òptim de millora sensorial —més aviat caldria parlar de complement— no cal inventar-lo perquè ja ho està, d'inventat: un gos pigall, que té un preu elevat pel llarg procés d'ensinistrament, però que podrien subvencionar els ajuntaments amb càrrec a l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica —popularment, Impost de Circulació. Sempre els resultaria menys onerós que subvencionar la instal·lació de zumzejadors artificials en tots els vehicles elèctrics.



Exclusiu per als aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics:

— Les opinions i suggeriments que creguis que poden interessar a tots els jugadors, envia'ls com a Comentaris al present Relat.

— Les demandes d'arxius i les consultes relatives a la resolució de SHS concrets, envia-les a l'adreça joancolom47@gmail.com.

— Si vols anar al primer relat de la sèrie amb enllaços als SHS, per assabentar-te de les regles del joc o del procediment de resolució aconsellat, fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb la Plantilla Hexagonal (full pautat per a 6 SHS), fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 127 al 132 (enunciats i solucions), fes clic aquí.

Comentaris

  • Hola Joan[Ofensiu]

    Els administradors de la pàgina ens demanem que t'avisem no utilitzis els comentaris als relats per fer proves.

    L'altre dia ja vam compartir al fòrum com fer-ho sense risc per a la pàgina, i també et vam enviar un missatge a un dels teus relats.
    Si et sembla bé, ens podries fer cas.

    Gràcies per la teva comprensió.