Cercador
Carrer Ferran
Un relat de: 14- Compartir:
El foc incontrolat de la teva mirada,
tardes de reivindicació;
tensió i nervis al mirar-te a la cara,
inquietud...fins no aconseguir un petó.
Ara les mirades ja no són inflamables,
però aclucant els ulls,
recordo com el teu cos se m'acostava...
i el meu s'esvaïa de la nostra passió.
Encara et somio i recordo rebel.lies,
sorra, mar, tren i imatges;
ara près per un rei,que et guia,
recordant revoltes...inoblidables.
Al carrer de la memòria,
al número d'un sentiment;
a la lluna d'una història,
al teu nom sempre present...
Comentaris
-
Tendre...[Ofensiu]liburuxka | 21-09-2005 | Valoració: 10
Reflecteixes tot el que et passava en aquells moment d'incertesa però alhora de seguretat. Tots els detalls, les emocions... Recordant aquells instants que vas passar junt amb ella.
-
Nostàlgic[Ofensiu]Apatum | 18-09-2005 | Valoració: 10
Nostàlgic i actual alhora,imagino el que deus sentir al trepitjar aquest carrer...records i imatges que pal.leixes de forma clara en unes poques paraules.
Segueix així!