Carpe Diem

Un relat de: hilderoy

Hi havia una vegada una botiga de roba on hi vaig anar a comprar. Era una planta baixa, es deia "Fils amb estil" i tenia l'entrada típica: un esglaó, l'entrada amb aparadors als costats i al fons la porta. La senyora que l'atenia era d'uns 35 anys, morena de pell i castanya de cabell, era alta i més aviat esvelta, el seu somriure em va encisar i vaig sentir un "no se què" (ja sabeu de què parlo) a dins, em va atendre amablement, em va ensenyar on eren els abrics, i em va ajudar a triar-ne un a bon preu. Vam estar d'acord en que em quedava més bé el més barat de la botiga. Vaig pagar i vaig deixar anar un "adéu" però, en realitat, el que pensava mentre ho deia era "tornaré".

Vaig fer cas dels meus pensaments, i al cap d'una setmana tornava a entrar per aquella porta. De camí fins al taulell em vaig entretenir mirant els nous models exposats als maniquins interiors. Eren força bonics, encara que el preu no ho devia ser tant, de bonic. Quan vaig arribar al taulell no vaig trobar a qui esperava trobar.
Al taulell hi havia una altra noia, alta, prima i rossa.
-On és l'altra noia? -vaig preguntar.
-Era una substituta. Jo sóc la dependenta propietària. -va contestar- Què vol?
No vaig contestar. Em vaig quedar una estona callat i desprès vaig preguntar:
-On la puc trobar?
-No puc donar-li aquesta informació!
Vaig allargar-li un bitllet de 50 euros amb recança, ja que no era en allò precisament en que els volia gastar. Ella va agafar el bitllet i va apuntar en un paper una adreça i un nom. Me'l va allargar.
El vaig agafar, i ella es va mirar el bitllet i em va dir que podia tornar quan volgués.


Em va obrir la porta una senyora gran. Vaig preguntar per la Júlia Macnamara, segons el paper. Em va fer passar , em va conduir fins a una porta tancada i se'n va anar.
Vaig trucar a la porta, es va sentir un "entri". Vaig entrar i la vaig veure allà, davant meu.
-Què vol? -va preguntar.
Jo m'havia entrenat un discurs, però en aquell moment em vaig quedar en blanc. Em preguntava com podia haver arribat allà. A ella segurament jo no li interessava en cap sentit. En veure que jo em però quedava tallat, ella va dir:
-Podem quedar per sopar i parlar amb més calma...
Em vaig quedar parat allà. ¡Era impossible que ella em digues a mi allò!
Vam quedar per sopar. I ara tinc una molt bona amiga.
No sé què em volia comprar amb els 50 euros, però n'estic segur que el que he aconseguit és molt millor.

Comentaris

  • bartolo[Ofensiu]
    Nina Abril | 24-07-2007

    quins 50€ més ben aprofitats.

  • molt bé[Ofensiu]
    Addison | 16-04-2006 | Valoració: 10

    Com la resta de comentaris m'ha sorprés el nivell que mostra una persona tan jove com tu. El relat està molt ben escrit, es fa curt i m'agrada molt el final, que se surt dels tòpics.
    T'he d'agrair molt el comentari que vas fer al meu primer relat, em va fer molta il·lusió, gracies. Has guanyat un altre lector. Segueix així.

  • Un cant a l'amistat[Ofensiu]
    Sanke85 | 02-02-2006 | Valoració: 10

    Enhorabona per aquest escrit. Segueix escrivint així de bé. Se que em repetiré amb els comentaris dels meus companys, però... ets molt bona escrivint, utilitzes un léxic que per la teva edat està molt bé.

    Grácies pel comentari que em vas fer al relat de "La primera llàgrima d'any nou". Si et va agradar l'escrit en tinc un parell més que tracten un tema simlar son: "Era, és i serà sempre el meu iaio" i l'altre es diu: "El meu iaio". Tots tres escrits son petits homenatges al meu estimat avi. No et sentis obligada a llegir-los si no vols eh? ;)

    Bé, seguire llegint més relats teus, que m'he quedat amb les ganes...

    Somriu i sigues molt feliç. Una abraçada:

    Sanke85

  • Ens deixes al.lucinats!!![Ofensiu]
    zirvi | 03-08-2005 | Valoració: 9

    Primer de tot no puc creure que tinguis 13 ó 14 anys!!!!!. És impossible escriure amb més senzillesa i a la vegada amb un contingut d'informació tant gran.
    No pots parar de llegir, t'agafa i et fica en tots els personatges alhora.

    Per cert, el que més m'ha agradat sense cap mena de dubte és la frase final. Que millor manera de gastar 50 euros que trobant un bon amic.

    Gràcies maca.

  • Ja tink un nou ídol!! XDD[Ofensiu]
    Airin | 01-07-2005 | Valoració: 10

    Tu vas dspres dl Woody Allen, d'acord?
    com m'hagués agradat escriure com tu a la meva edat!
    altres coses sobre el text ja te le hauran dites els altres companys. Tu deus ser la nena q sempre guanya els jocs florals d l'escola, oi? et recomano una cosa, si encara n ho has fet. Ves més lluny!!
    apa, et seguirñe llegint.
    arew

  • Per cert...[Ofensiu]
    MasterClip | 27-06-2005 | Valoració: 10

    M'oblidava de dir-te que quan li vaig llegir aqeust relat al meu germà, va posar mala cara com si fos molt sentimental. I saps què? L'he enxampat imprimint-lo i penjant-lo a la seva habitació.
    No deixis d'escriure MAI!!!!
    DEW

  • PERFECTE[Ofensiu]
    MasterClip | 27-06-2005 | Valoració: 10

    M'encanta el final. Estic d'acord amb tots els que t'han escrit comentaris. Escrius molt bé i no ho has de deixar. M'agradaria poder-te posar més d'un deu. En els teus contes tracts temes tant importants com l'amistat, el perdò o l'orgull d'aconseguir una cosa tu soleta. Crec que està claríssim que no pots deiar d'escriure.
    Una abraçada i fins al proper conte.
    MasterClip

  • amistat[Ofensiu]
    castalia | 26-06-2005

    Hola Marta! el relat és molt bo; a mi també m' ha sorprès la teva edat i francament ja ets una bona escriptora , jo crec que és neix amb aquest regal que és la literatura . N' estic més que segura que sempre aconseguiràs tot el que et proposis, doncs, en el teu escrit irradies humanitat, caliu i un aire fresc; segueix endavant noia!!!! FINS AVIAT!!!

  • esta molt bé[Ofensiu]
    AINOA | 26-06-2005 | Valoració: 10

    Hola Marta, m'agradat molt el teu relat i coincideixo amb els altres companys relataires dient que ens sorprent la teva joventut i que tinguis aquest do per escriure, perque u fas molt bé.
    També vull dirte que l'amistat no te preu i aixo u enfoques molt be, quant dius que es perdut 50 euros pero es guanyat una amiga.
    Una abraçada.

  • quina sorpresa![Ofensiu]
    L'illa | 26-06-2005

    Per mí també ha estat una sorpresa veure que aquest relat és d'una persona que només té 11 anys! T'animo a seguir escrivint, perquè encara que hi hagi gent que ho faci de puta mare i gent que no ho fa tant bé, almenys n'estic segura que és una manera d'expressar el que tots portem a dins!

    Pel que fa a l'escrit m'ha agradat que aquesta persona només busqués una amistat, sovint és busca més l'amor que una bona amistat!
    Salut!

  • amb ganes de llegir-te[Ofensiu]
    nani | 26-06-2005


    t'he de confessar que aquesta història no m'ha conmogut especialment ni res semblant...

    m'he l'he llegida amb ganes i tinc ganes de llegir + coses que hagis escrit...
    és cert que no m'ha fascinat (està B, en tot cas), però m'ha agafat ganes de llegir-te més!!!

    a vere si publiques altres coses...
    t'animo a fer-ho

    tots tenim moltes coses per polir...
    crec que és un bon punt de partida

    una abraçada

    nani

    (espero que no hagi sonat en cap cas paternalista ni protector ni superior... no era la intenció. Simplement un somriure per a una autora d'una història simpàtica.

  • Quina sorpresa![Ofensiu]
    FanWriter | 21-06-2005 | Valoració: 9

    M'he quedat bastant sorpresa quan he vist que només tens 11 anys. El conte que has escrit és propi d'algú amb més edat. Trobo que fas servir un vocabulari gens normal en persones de la teva edat.
    A més amés, m'ha sorprès veure que no es tractava d'un enamorament (com la gran majoria d'històries) si no d'una amistat a primera vista. Trobo que és un conte molt original.
    Continua escrivint, si us plau!

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de hilderoy

hilderoy

10 Relats

64 Comentaris

16528 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Cuéntame historias de un tiempo perdido,
deletréame segundos que no exisieron
saboréalos para que no puedan desaparecer
y si acaso lo hacen,
guarda siempre un trocito de su existencia
y podremos entretenernos tardes de octubre
leyendo, recordando, y jurando no volver a olvidar jamás.