CARNAVAL LESBIC

Un relat de: Jaumedelleida
CARNAVAL LÈSBIC


Certament, he de reconèixer que la providència no m’ha dotat pas d’un cos d’aquells que es pot dir clarament baronívol, és a dir, ben plantat, atlètic, amb força pèl , trets rectilinis, veu ronca, ans el contrari, més aviat la natura m’ha parit un cos de formes tirant a suaus, pell fina i blanca, veu feble, però això sí, i per sort gràcies també a la providència, aquests trets poc masculins, no van incloure les parts més íntimes i genuïnes del gènere que m’hi identifica i de les quals, me’n puc sentir ben cofoi.

S’apropà la festa de carnestoltes i enguany, vaig prometre’m que en faria una de grossa i original. Disfressar-me i convertir el meu cos en un cos plenament de dona, amb tots els atributs i atuells corresponents, i aleshores com a tal, posar-me a sobre una disfressa de mascle amb una barba i un mostatxo clarament exagerat, que semblés netament a la vista dels demés, que aquell personatge que veurien, es notés talment que era una noia que volia aparentar ser del sexe contrari. I a veure que passaria.

Doncs no, no va ocórrer exactament el que jo em pensava: Volia fer un petit estudi sociològic i saber com serien de grollers els nois en intentar lligar-me i quines entremaliadures feien servir per seduir-me, creient això sí, que amb l’evidència del personatge que tenien al davant, a sota només hi podia haver-hi amagat el cos d’una fèmina, i és clar, les noies n’estava ben segur, passarien de llarg de mi.

Vingué un moment però que, seguint fidel al que realment donava a entendre que era una noia amb disfressa d’home, a l’hora de voler fer ús dels serveis, evidentment, vaig dirigir-me al de senyores per molt bigoti que dugués, sense que cap mossa, s’estranyés i em cridés l’atenció per barrejar-me entre tanta dona. Ja us podeu imaginar com vaig poder gaudir d’agosarats espectacles i distintes xerrameques allà dintre. Vaig tenir, això sí, de fer les meves necessitats, com solen fer elles, és a dir, ajupit (da) no fos cas que alguna em descobrís l’engany i s’armés la de sant quintí.

Vet aquí però, que en sortir dels lavabos, una noia molt atractiva i sexy, no tenint gens de dubte del meu gènere irreal, atès la porta d’on em va veure eixir, se m’apropà descaradament i de sobte m’engega una frase que em va deixar fred(a): “Se’t nota d’una hora lluny que ets tia, ja podries haver-te disfressat millor eh?”. Jo, amb la meva gairebé natural veu, car el falset quasi bé no em feia pas falta, li vaig respongué: “Oi que sí eh? Ja m’ho pensava que no m’havia apariat massa bé.”

Així i tot, vam seguir conversant fins que em va convidar a un petit reservat que aleshores estava lliure i vam seure. Encara no passaren tres segons que em va confessar la seva predilecció per les dones, i que malgrat veure’m la disfressa que duia masculina, intuïa que a sota, hi devia haver una noia molt desitjable i que volia tastar. Com és natural, vaig fer-me passar també per simpatitzant del gènere femení i vam estar-nos petonejant (amb llengua, per suposat, tot estranyant-me que no repudiés els pels del mostatxo) durant més d’una hora sense a penes dir-nos res. Menys mal que jo no duia faldilles i que tampoc va intentar anar més allà, potser per estar entre mig de públic, perquè no sé que hagués passat, si se li hagués ocorregut explorar pel meu entrecuix. Llàstima que la noia devia anar amb colla i pel que em va dir, va haver d’anar-se’n tot seguit.

L’experiència, per mi, fou molt gratificant. En primer lloc perquè feia molt de temps que no havia gaudit tant d’un profund petting, i que em recordà molt, els que fèiem als anys setantes, i en segon lloc i més reconfortant, és que, ja ho tenia ben segur però ara amb més motiu, m’ho confirmo, reitero, assevero i pregono arreu, que amb tota seguretat, evidentment, sóc lesbià.

Comentaris

  • Una bona aventura perquè inclou gaudi![Ofensiu]
    Tanganika | 21-02-2013

    Sí: el 'petting' que tu dius (no ho havia sentit mai a dir així) és molt i devia ser (el del relat) genial per passar a ser el prota lèsbic, hehehe.

    Per molt relats amb xispa!

    TGNK

  • Tens tota la raó del món.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-02-2013 | Valoració: 10

    Hi ha un cert morbo a disfressar-se del sexe contrari, però he observat que es dóna més en els homes que en les dones. Suposo que és perquè el món femení comporta més elements decoratius, més pròtesis i més parafernàlia. Resulta molt més divertit. Per una dona, disfressar-se d'home és només posar-se un bigoti o una barba, perquè la vestimenta és si fa no fa.
    Un relat molt interessant.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Sunday | 16-02-2013 | Valoració: 10


    Ostres, fa pensar i riure una estona, molt bo.

  • Nota de l'autor:[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 15-02-2013

    Davant els comentaris que m'han fet moltes amistats i coneguts sobre el relat en qüestió, he de manifestar que sí, que alguna vegada m'havia disfressat de noia, però pel que fa aquest cas, és del tot imaginari. Qui em coneix bé, ja sap que les meves característiques físiques no coincideixen massa amb les que es descriuen del protagonista, llevat de l'excepció puntual a que es fa esment que aquestes sí....... ja m'enteneu oi?

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

365 Relats

728 Comentaris

369810 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com