CARN DEL MEU PENSAMENT

Un relat de: aurora marco arbonés
CARN DEL MEU PENSAMENT

Tu ets el meu personatge.
Ets fang a les meves mans
i carn del meu pensament.
T’he creat sobre paper
per a sortir del meu “jo”,
per desplegar les vivències
que mai no podré assolir.
Per mi respires i vius,
tens sentits i sentiments,
tens forma, nom i llenguatge,
passat, present i futur.
Puc fer que visquis l’amor
o ploris la soledat.
Et puc fer un gran potentat
o potser un pobre indigent.
Et puc fer viure aventures
en terres d’arreu del món
i gaudir de meravelles
de les que mai gaudiré.

Però mentre et vaig creant
jo seré la teva ombra.
Com a fill al que he parit,
patiré quan tu pateixis
i riuré el teu propi riure.
Em perdré pels laberints
del teu trajecte marcat
fins que ja surtis de mi,
que et deixaré en llibertat
per a seduir el lector.

Tu ets el meu personatge.
Ets carn del meu pensament.


Aurora Marco –

Comentaris

  • Realitat i ficció[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-06-2017 | Valoració: 10

    Els personatges que crees en els teus escrits poden ser realitat o ficció. Ara bé, encara que siguin un retrat d'una realitat, tu i tots els escriptors sempre hi posem el nostre granet. Aquell parent, aquella parella, aquell amic que volem retratar realment sempre té el nostre punt de vista subjectiu. Quan estudiava a la Facultat de Ciències de la Informació o Periodisme, sempre insistien en que els escrits d'un periodista sempre són subjectius, encara que la intenció sigui de ser objectiu. En la poesia passa el mateix i està molt bé. Gràcies per fer-me pensar una mica. Una forta abraçada, Aurora!

    Aleix

  • "et deixaré [Ofensiu]
    POBLET | 03-06-2017 | Valoració: 10

    en llibertat per a seduir el lector...." Ostres que maco Aurora! Que bonica la nostra paternitat literària. Jo al cole, acabada la guerra del 1936, em vaig llegir dues o tres vegades els mateixos llibres de la minsa biblioteca que teniem, tots llibres escrits en idioma castellà( és igual eren llibres) i teniem un temps destinat a la lectura. Del meu curs hem sortit uns cinc o sis escriptors, tots sentíem passió per la lectura.
    I ara contemplar el panorama fa pena. El que explico en la meva oda es ben cert i aquesta amiga meva està ben preocupada, em deia: és que la nena(15 anys) no agafa ni un diari ni una revista, re de re. Jo els hi he regalat els meus quatre llibres i em confessava que ni s'els ha mirat.
    Bé jo confio en un canvi de costums i que el jovent s'animi a la lectura com a cosa habitual en les seves joves vides.
    Una abraçada, Aurora.
    JOSEP MARIA

  • Mots amb vida[Ofensiu]
    brins | 21-05-2017 | Valoració: 10

    "Fang a les mans" i "carn del pensament". Quines boniques i encertades descripcions de tot allò que el nostre cor crea!

    És ben cert que un escriptor pot engendrar vida per mitjà, tan sols, de paraules i de sentiments, però no tots ho aconsegueixen...Tu sí, Aurora. Felicitats!

    Una abraçada,

    Pilar

  • No sé ben bé com t’ho fas...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-05-2017 | Valoració: 10

    No sé ben bé com t’ho fas, que mai em deixes indiferent. M?ha agradat força... i agraeixo a tapisser que t’hagi motivat a escriure aquest poema.
    —Joan—

  • Nil de Castell Ruf | 12-05-2017 | Valoració: 10

    Hi ha moltes menes de solituds...., alguna d'insuportable. Però hi ha una que és bella, emotiva, dolça, sensual, creativa i no cal dir acompanyant! Aquesa és la que fa possible que hom estigui en permanent conexió amb el nostre Jo intern i de retruc amb tota la infinitd del mon invisible que és d'on emanen totes les crea-acions mentals que un cop pasades pel sedàs humà esdevenen matèria visible, tangible o tal volta audible... segons, és clar!, el suport físic del qual emanin. Tot això ve a torn al que em suggereix el teu magnífic poema.




  • És cert.[Ofensiu]
    tapisser | 11-05-2017 | Valoració: 10

    És cert i així ho vull creure.
    Jo no sé escriure, però m'agrada inventar, i xerrar, potser per això explico les coses com les diria.
    Potser per això, tants i tants companys "relataires", seiem davant d'un no res i en fem una història.
    Potser per això amb un grapat de fang fem personatges, cabòries i mils de pensaments.
    Potser per això.

    Gràcies, companya.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

184 Relats

1636 Comentaris

144352 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.