Carmel, la incerta glòria de les darreres tardes amb Teresa

El Carmel, la muntanya que separa Barcelona de La Vall d'Hebron junt amb el Turó de la Rovira, és meitat Filla d’en Marsé, a qui devem la nostra formació moral i sentimental per haver escrits llibres que expliquen la nostra història tal com ha estat i haver-nos salvat sentit de l'humor en la lluita contra el nacionalcatolicisme, i l’altra mitja muntanya és intel•lectualment filla d'en Sales, aquell home contradictori que també ens ha format perquè ha fet possible llegir obres pròpies i alienes, totes elles molt importants. És sabut que s’hi va fer una torre, senzilla, que mira el Parc de la Creueta del Coll.

Can Mora i el Coll, més benestants, pertanyerien a Sales, el d’Incerta Glòria, i el vessant, oposat, que mira al mar, seria de Marsé, el de les Darreres tardes amb Teresa: aquell miratge impossible, fins i tot com a tal miratge, ja exagerant: Bar Delicias, Restaurant Tibet,...el Park Güell,... Absorbents lectures!

Quin llibre és més exemplar? Vagarejo per la fina ralla que idealment divideix el Carmel, de dalt estant. Miro des del seu cim, al qual he pujat pel caminet que voreja les ermites, i veig la part superior de Sant Llorenç del Munt, el Montseny, però, també, allà al costat els solars de les barraques ja enderrocades, del Turo de la Rovira. Les torres dels que van somniar una vida sense sortir de la zona de confort i es van veure abocats al conflicte, i els petits habitatges fets amb les pròpies mans després del treball. Crec que no n'hi ha de conflicte entre ambdós Carmels, si se sap harmonitzar la franja cultural i la material. Només els altiplans tenen un sol vessant.