Carme

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del IX Concurs ARC de Microrelats "Arts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ ARTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos

Un relat molt ben trenat on partint d'una simple màquina de retratar, amb l'ingredient de la carn d'olla i el llaminer moll de l'os, que per cert a mi em torna boig xuclar-lo. Basteixes una història concisa però llarga en jugar amb el passat i el futur de manera magistral. Un relat on es confon la suculència dels ossos de l'escudella i els de l'anatomia de la noia, que tan bé queda escenificada al final del relat. Bon profit! Nil.

Els records de la infantessa i adolescència són els que més ben gravats portem a dins. I de vegades les associacions entre ells són ben curioses... Com el que passa al teu relat: La fotografia, la Carme... i l’escudella i carn d’olla, sobretot l’espinada, d’una i l’altra. Relat entranyable que té pinzellades eròtiques i també inquietants, perquè el lector no sap ben bé cap on pot derivar el tema, això d’escurar el moll de l’os fa venir mala espina...

Un carret de 30 no s’acabava mai! Ara, si l’esquena s’ho valia!
M’ha agradat

En més d’una ocasió he deixat anar que sóc un mal lector. En conseqüència, com a norma, em limito a llegir aquells autors amb els quals ja en tinc una tradició de fer-ho... Hauré de llegir-te més sovint ja que aquest conte m’ha agradat, i moltíssim!
—Joan—

Un relat que el llegeixes com el d'uns records de joventut, ai si totes les primeres càmeres poguessin parlar! Però que acaba amb aquell punt inquietant que jo qualificaria "marca de la casa" (o sigui: especialitat de l'Ossian).
I mira que anava a dir que jo acostumo a reservar-me els ossos d'espinada de la carn d'olla, però no, no ho dic. No voldria que algú em mal interpretés.
Bon darrer relat del curs!