Cercador
Carla
Un relat de: Helena Sauras MatheuAmb la teva figura de festa,
acompanyaves l’eclipsi de les llums,
ballaves l’eco de la lluna llesta
combinant còctels de comprimits.
Hores abans, caprici d’un cant,
fulles caduques banyaven l’asfalt,
quatre cercles cremaven corbes,
en un reduït espai.
I el temps… i l’atzar… botxins, juganers,
amb un simple polsim de breus segons
confonen el trànsit en l’instant efímer.
Carla, xoc sec, cap cot contra els cristalls.
Clàxons, camins de sang ragen,
al teu costat el teu company,
resta cec com la boira,
i la culpa a poc a poc abraça.
Circula l’oxigen que revifa l’ànima
malgrat tot, set cels s’apaguen.
En la teva cintura càlida,
xiprers i cementiris en calma.
Flors com el gebre tremolen,
cobreixen en la trista penombra
el teu cadàver tebi, Carla,
llum innocent esbotzada.
Glaçats els nostres cors,
sota un pi s’apinyen
companys, d’una jove vida
sense tu, fugaç i esquinçada.
acompanyaves l’eclipsi de les llums,
ballaves l’eco de la lluna llesta
combinant còctels de comprimits.
Hores abans, caprici d’un cant,
fulles caduques banyaven l’asfalt,
quatre cercles cremaven corbes,
en un reduït espai.
I el temps… i l’atzar… botxins, juganers,
amb un simple polsim de breus segons
confonen el trànsit en l’instant efímer.
Carla, xoc sec, cap cot contra els cristalls.
Clàxons, camins de sang ragen,
al teu costat el teu company,
resta cec com la boira,
i la culpa a poc a poc abraça.
Circula l’oxigen que revifa l’ànima
malgrat tot, set cels s’apaguen.
En la teva cintura càlida,
xiprers i cementiris en calma.
Flors com el gebre tremolen,
cobreixen en la trista penombra
el teu cadàver tebi, Carla,
llum innocent esbotzada.
Glaçats els nostres cors,
sota un pi s’apinyen
companys, d’una jove vida
sense tu, fugaç i esquinçada.
Comentaris
-
Es un poema molt sensible [Ofensiu]Rafaelmolero | 02-01-2013 | Valoració: 10
M' agrada com descrius la bellesa, és molt fluid i molt concreta, se m'ha posat la pell com si foren plomes de pardals. Es molt sensible el poema. Et llegiré més.
Un gran bes de part de Rafael Molero Cruz. -
Dura bellesa[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 16-10-2012 | Valoració: 10
Caram, quina meravella i quina duresa de poema! M'han encantat les imatges inicials, molt fotogràfiques, molt descriptives. A poc a poc, el poema va pujant d'atenció, arrivant a un final dramàtic, ple de sang de cor i fetge de paraula. Un molt bon poema, una realitat al nostre costat i una sensació de cor oprimit, per a fer reflexionar sobre la mare que va parir a la droga. Una forta abraçada Helena.
Aleix
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

26 Relats
33 Comentaris
14580 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95