Carinyo, hem de parlar

Un relat de: Àlex Vidal Vidal
Escolta’m carinyo, hem de parlar. Fa temps que estem junts, més de quaranta anys, no creus que és moment de dir-nos les coses a la cara? Ja sé què hem diràs, que què ens hem de dir, que quin problema hi ha, que què has fet... No has fet res. No he fet res. Però tinc ganes de dir-t’ho.

Perquè si fos per tu no em diries mai res, aquí palplantat, mirant-me com un babau, sense prendre la iniciativa, deixant-te portar. No creus que de tant en tant hauries d’arriscar una mica, llençar-te a l’arena i jugar-te-la, no sé, viure amb intensitat i empenta, collons, que sembla que t’hagin d’empènyer, de tant prudent i educat que és el senyor!

Perdona estimat, potser m’he passat. Ets bona persona i m’encanta estar amb tu però penso que ets un impostor. Sí, un impostor. Només cal veure’t el cap. “Ens tirem el cabell endavant, no fos que es veiessin les entrades...” però si et quedes calb! Accepta-ho! Doncs no, tu t’ho has de tapar tot tapadet, que no hi toqui el sol. Sé que no ho fas per aparentar menys anys, no és el teu estil, però aleshores, per què? Em fa una ràbia! Mira, t’ho havia de dir.

Igual que els ulls. Recordo fa uns anys que anaves dient que tenies els ulls verds. Sí que són verds, però són un verd fosc i ningú els veu mai d’aquest color. Com que són foscos, les ties creien que els tenies marrons. De fet, al seu interior són marrons i a la part més externa verd fosc. Són ben curiosos. Però clar, tu havies d’anar proclamant que els teus ulls eren verds. Ho veus? Per què ho feies això? Ja ho sé, ja ho sé, ara em diràs que ja no ho fas, però m’ho fas dir i ben pensat és el mateix.

Físicament no tens gaires coses destacables, nas gros, llavis molsosos, això sí, i dents irregulars perquè el senyor no va voler portar correctors quan era petit. Doncs que es foti, el senyor, de gran! Sempre has estat de complexió prima i hauries arruïnat un gimnàs intentant muscular-te les espatlles perquè hi ha el que hi ha i prou. Però em consta que et portes bé amb tu mateix i això m’agrada de tu.

Ara bé, carinyo, t’he de dir una cosa. No suporto aquesta mania teva d’escriure. És que em sobrepassa! Un dia qualsevol que estem sols a casa i que podríem anar a passejar o a sopar o a prendre una copa i tu: “Ui no, és que he d’escriure”. A veure, “he de”? Com que “he de”? Quina obligació tens, d’escriure? Que et paguen, per escriure? Que et guanyes les garrofes, escrivint? No? Doncs viu la vida, home, i deixa les lletres per als que en saben. Jo ja sé per què ho fas, això d’escriure. Quan coneixes una tia, vas i li dius: “És que jo...escric, saps? Tinc un bloc”. I pobre desgraciat, et penses que et farà una caiguda d’ulls i que se’t penjarà del coll? Ignorant! Les ties d’ara són molt espavilades i detecten un fantasma a quilòmetres, nen! Perquè una mica, de fantasma, sí que n’ets. No molt, però una mica...

Perdona estimat, però t’ho havia de dir. Aquesta mania teva m’està matant. Jo voldria que visquessis la vida, que te la mengessis, i en canvi et passes les tardes i les nits davant de l’ordinador, total per a res. Anem a fer una copa al Molly, collons! Ui no, que el senyor ha d’escriure...

De vegades m’agradaria separar-me de tu, de debò, però acabo adonant-me que em segueixes a tot arreu i que jo tampoc puc viure sense tu. Què hi farem. Haurem de parlar més entre tu i jo. Si no et tingués al davant cada cop que em miro al mirall, potser ja m’hauria buscat un amant, mira què et dic. Va, deixa d’escriure i anem a sopar, que tinc gana i després fan l’APM.

Comentaris

  • Conversa unidireccional[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-03-2012 | Valoració: 10

    Tal com em vas indicar, vinc a conèixer aquest exercici teu, que resulta ser un autoretrat ple d’humor del sa, ironia de la fina, i recursos dels que funcionen, convenientment combinats fins formar un text amè i fluid.

    Ha estat un plaer llegir-ho i llegir-te. De fet, com de costum quan vinc a visitar el teu racó! ;-)

    T’envio una abraçada de les bones,
    Unaquimera

  • gràcies de nou àlex...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-03-2012 | Valoració: 10

    per llegir algun relat - poema meu i comentar-lo tan amablement,

    seguim compartint, fins ben aviat una abraçada

    joan

  • aclaració d'un teu comentari[Ofensiu]
    magalo | 03-03-2012

    Si Àlex, ara si que hem de parlar. M'has fet un comentari al meu poema "Ànima d'or "dient que t'agrada això que dic de Repte poètic Visual, però jo ho he mencionat perquè realment és un poema que va participar al darrer Repte poètic Visual que es va convocar pel fòrum. I et convido a que hi vagis i vegis que hi ha molts reptes i que entre participants ens puntuem el que més ens agrada. El premi és simplement ser l'organitzador del segúent. Jo no sóc gaire bona amb el Repte Poètic Visual, ni amb el Repte Clàssic, ni amb el melorepte( i més que ni ha que a vegades són masses) però a vegades hi participo. El més divertit per mi és el nanorepte que és un relat que no pot superar las 20 paraules.
    Tant de bo t'animis a participar també en algun dels reptes que hi ha a Relats en Català.
    Petonassos des de Terrassa
    Marta

  • El mirall[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-02-2012 | Valoració: 10

    Molt bé Alex! Exercici de sinceritat, escrit amb un toc d'ironia, sarcasme i humor per una banda i intensitat, duresa i rubor que apropen al lector pel teu humanisme. L'autocrítica s'ha de fer de tant en tant. I tu has sigut valent per fer-la. Una abraçada.

    Aleix

  • molt bo Àlex...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-02-2012 | Valoració: 10

    un cara a cara molt interessant amb tu mateix, amb retrets, amb dubtes, amb estima, amb sinceritat... un exercici que cal fer de tant en quant...

    una abraçada
    joan

  • donant un tomb pel teu relat[Ofensiu]
    magalo | 28-02-2012

    Que bo!, hi he caigut de quatre potes!.. imagino que aquesta era la idea. M'ha enganyat el "carinyo". Ben original i amb final sobtat.
    Es cert que a vegades estem massa concentrats escrivint i necessitem que algú extern a nosaltres o l'algú interior que portem, ens digui que toca fer alguna altre cosa.
    Ens anem trobant per aquí Àlex
    Marta
    Marta

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Àlex Vidal Vidal

Àlex Vidal Vidal

14 Relats

40 Comentaris

16669 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
He arribat a un punt en què vull fer allò que em ve de gust.
I el fet és que em ve de gust escriure, expressar i compartir.

Pots visitar el meu bloc, on també trobaràs tots els meus relats, a més de crítiques literàries, alguna crònica de viatges i d'altres escrits:

http://alexvidal.blogspot.com/