Cargol a la galleda

Un relat de: touchyourbottom
Uns quants (i molts) parents seus van ser a la llauna. Ell, despistat, observant-la sota la pluja, desitjant anar-hi, anhelava ser un cargol a la lluna. Tremolós, avançava sota la tempesta. Es va espantar amb un tro emprenyat-prenyat de poder. Abans, el llamp el va encegar. Va caure. No va ser un cloc, cop fort contra el paviment del pati. Va ser un xof. De la dutxa dels núvols va passar a una immersió al medi líquid. Una granota hauria orgasmat de goig. Ell no necessitava aquell excés. Nedar i surar esgotava, si se'n sabia o se n'havia d'autoaprendre amb urgència urgentíssima, com era el cas i en aquella aigua..que no refrescava. Sentia punxades de cremor, rosecs a tot el cos que ja no podia amagar i que va quedar tibat com petrificat, amb les banyes sense quasi elevació i la closca frustrada de no haver servit d'ajut. No va ser a temps, el cargol, de sentir el tacte d'un drap raspós. El drap amb el qual la bruixa, que no en tenia cap més, va agafar-lo de la galleda. Es va estirar els cabells -semblaven bruc sec- per la negligència. Oblidar la galleda d'aigua amb vinagre i gotes de lleixiu amb la qual havia netejat els vidres, com rigorosament cada lustre tenia marcat de dur a terme, i l'horrible conseqüència. El rescat del mol·lusc va ser en va. No perdia l'aspecte enrigidit. Va posar-se a plorar, la bruixa, massa jove encara (setanta-dos anys) ignorant que les seves llàgrimes posseïen efectes guaridors, però amb un feble convenciment que tal volta l'animaló es referia. L'ingressaria entre la verdor d'un marge del camí o l'hospitalitzaria en un test ample amb verdet de la humitat? Li va fer fregues suaus amb el dit índex, estímul sense resposta. Més aviat se li encomanà un fred mortuori i la dona perdé la viscositat de l'entrecuix. Prosseguí fent-li massatge, no obstant. No, el cargol no s'activava. Cap bava de vida, ni un minso moviment. Encarcarat. Anquilosat. Va córrer, llavors, a buscar una maduixa i julivert. Va partir la sucosa fruita, deler cargoler, la va fer-la lliscar amb delicadesa al que no volia acceptar traspassat cargol. Havia de revifar-lo, de deixondir-lo, com fos. Potser, sinó, el julivert. Cantant per treure's neguit, 'julivert meu com t'has quedat sense cap fulla i el cap pelat', cançoneta d'infantesa...l'engrescaria? Endebades.
Embolcallat amb maduixa i julivert, finalment, el va col·locar entre plantes a vessar de suculentes fulles i flors. Havia sortit el sol, el dia havia esdevingut ben rutilant, ben calorós, no volia que el cadàver es corsequés com tantes ànimes desanimades dels qui, sobretot, no ho vigilen. La de la bruixa, intranquil·la, no cessaria de visitar l'espai on havia dipositat el cargol. A vegades hi ruixava amb la mànega un fi plugim...i si el desvetllava?

Passaren una colla d'anys. La bruixa no netejà els vidres dins el temps cíclic d'antany ni cap altre. I amb els ulls envidriats tampoc s'aclaria la pena.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

256 Relats

101 Comentaris

55713 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).