Cercador
Carències
Un relat de: melassa- Compartir:
Prou.
No vull tornar a sentir aquesta petitesa al mirar-te.
Em veus? O només vols que t'escolti veuret a través de mi?
Sisplau miram i fon-me,despullam.
Nua davant els teus ulls, nua entorn les teves paraules,
soc fràgil; més enllà, vençuda per l'impuls de rendir-me a la lluna, res inigualable a sentir-la filtrar-se per les meves encletxes, a notar la seva claror recórrer les meves venes: llum, vibracions musicals i vida.
Existeixes enmig d'aquest ball de màscares? T'atreveixes a treure't l'antifaç? Cap desitg com el de conèixer el teu rostre, com el de guiar-te de la mà fins a un paradís recòndit, on aixoplugats per la innocència, farem l'amor dins l'infinit.
Comentaris
-
bones![Ofensiu]Àfrika Winslet | 30-11-2006 | Valoració: 9
benvinguda a RC!! El teu primer relat es breu però intens, m'ha agradat força! Només t'aconsello que vigilis amb les faltes... ah, i que segueixis escrivint, que aquest sap a poc.
petons! -
Bo![Ofensiu]Unaquimera | 01-10-2006 | Valoració: 10
Un text fort, ple de desitjos, necessitats, identitats que desborden les imatges... sòlid i ferm!
Des del començament, el to és decidit, les frases, curtes i concretes.
Després, les frases s'estoven, però sense perdre consistència.
Finalment, arriba la tendressa...
Estic contenta d'haver-te descobert i estic segura que tornaré per veure si escrius més...
T'envio una abraçada gran de benvinguda,
Unaquimera
-
M'ha encantat[Ofensiu]gypsy | 27-09-2006 | Valoració: 10
com ho descrius, "l'impuls de rendir-se a la lluna", quina imatge més bella!.
Treure's la màscara i escriure. El nostre interior no en sap de disfresses.
petons!
gypsy
Valoració mitja: 9.67