Cercador
Carència.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
No he pogut, germà, ni tan sols retornar-te
allò que m'has donat:
El gest de franc, la voluntat. El que lliurement es dóna
que no donar-ho és malvestat.
No és ric qui és amo; ni poderós qui mal et fa.
L'Acció fallida de qui no pot.
Ai las!
El crit de plor, la batussa, desesper, trista ferida
que creix i creix. No es guareix mai.
El plor, la ira, el mal per mal: Desamor.
Difícil i fàcil, fàcil i difícil.
La solució al problema auto creat i replicat.
L'ham del peix, clavat a la cua, el suau moviment el deixa anar.
Ser. Tenir. Donar. Aprendre, poder sorprendre
tremp d'acer, per la mà allargar.
Em sap greu.
No he pogut, germà, donar-te. Cal saber ajudar-se,
per tal de poder ajudar.
En el vaivé del tràfec del dia; em sento trist de generositat.
No he pogut, germà, ni tan sols retornar-te
allò tan simple. Tan fonamental,
tan franc... que tu, sense tan sols
adonar-te'n,
graciosament,
m'has donat!
allò que m'has donat:
El gest de franc, la voluntat. El que lliurement es dóna
que no donar-ho és malvestat.
No és ric qui és amo; ni poderós qui mal et fa.
L'Acció fallida de qui no pot.
Ai las!
El crit de plor, la batussa, desesper, trista ferida
que creix i creix. No es guareix mai.
El plor, la ira, el mal per mal: Desamor.
Difícil i fàcil, fàcil i difícil.
La solució al problema auto creat i replicat.
L'ham del peix, clavat a la cua, el suau moviment el deixa anar.
Ser. Tenir. Donar. Aprendre, poder sorprendre
tremp d'acer, per la mà allargar.
Em sap greu.
No he pogut, germà, donar-te. Cal saber ajudar-se,
per tal de poder ajudar.
En el vaivé del tràfec del dia; em sento trist de generositat.
No he pogut, germà, ni tan sols retornar-te
allò tan simple. Tan fonamental,
tan franc... que tu, sense tan sols
adonar-te'n,
graciosament,
m'has donat!
Comentaris
-
Recordatori[Ofensiu]AssociacioRelataires | 05-04-2011
Gràcies per participar!
Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.
Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.
Gràcies de nou!
ARC
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
427312 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com