Cardigang (o Greix groc de purgatori)

Es punxaven amb cards verds les cames nues. Els braços, no: els cardigans els els protegien, a tota la banda, dita gang, dels cardigans: els (o la) Cardigang. Conreaven cards des de sempre dels seus sempres recordats. Els venien a pes a preus segons com estrambòtics segons com atàvics. Mai va esdevenir-se una manca de vendes. Qui més qui menys, n'adquiria. El greix groc ho requeria, molt. Eliminar-lo de l'organisme era de menester abans no es fes el traspàs, perquè el greix groc no es desadheria de l'esperit dels difunts i es delia per assolir el purgatori, no gens cagat com aquelles ànimes, on, si tot anava bé, es fondria de gust cap els inferns. L'obsessió pel paradís, pel cel blau cel amb núvols-habitatge era el preferible: trascendent, lleuger, fresc (en vida s'anhelava). El greix groc ho impedia, tot llast. Els cards dels (o de la) Cardigang eren d'un tipus introbable enlloc més que no fos als seus terrenys impenetrables, custodiats per persones voluntàries que, en un intent d'extirpar-se el greix groc intercanviaven els cards dels (o de la) Cardigang per l'energia que, situats en punts estratègics de l'àrea, tot esquenadrets emetien en l'anomenada 'meditació per atraure -i mantenir- abundància', en la qual resoludament confiaven. Els (o la) Cardigang els miraven fent que sí que sí amb el cap, cames destapades i cos encardiganat. El negoci rutllava. El greix groc era de bona pasta."