... carai amb aquesta música!!

Un relat de: Marc Freixas

Carai amb aquesta porta que se'm tanca,
que no deixa entrar la claror al cervell;
i mentre els R.E.M em canten les cançons,
hi ha un moment d'incertesa que em commou,
i molt!!

Però veig la porta del costat com s'obre de cop,
i amb rapidesa m'hi endinso per escoltar-los molt millor;
volum al màxim de potència,
i començo a volar per dintre de tot el seu món immens,
i artístic,
i musical,
i perfecte per trobar-me un nou instant de paradís.

Si no t'agrada com ho escric, desapareix de la lectura,
que jo, bo i orgullós del meu anar fent,
em seguiré col·locant amb les seves línies melòdiques,
i pleníssimes de bellesa, fins per on els sentits em portin més lluny,
i per més enllà de l'infinit...

que m'intentaré tornar a inventar,
oblidar-me de tot i de tothom;
després ja tornaré a ser, i potser renovat,...

No penso tocar cap vers dels que porto escrits;
si t'agrada ja em va bé,
i sinó també.

Encara ets aquí?

Estic en fase R.E.M,
però volo com mai fins ara havia volat.

Quin goig sentir la música de veritat,
quan aquesta em fa costat per fer camí :

Michael Stipe, Mike Mills, Peter Buck.

Comentaris

  • Banda sonora[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 12-10-2004


    Has triat una molt bona banda sonora per aquest poema, Marc.

    Gràcies pel teu comentari a Més enllà (al Follet també li agraeixo) i per la teva manera de veure les valoracions i els comentaris.

    Com li he dit al Cesk, que cadascú valori com vulgui!

    I tú, continua giracargolant les paraules, company.

    Apa!!

    Sergi

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869281 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.