Caragols

Un relat de: bloodymaruja
Abans de la negror total, quan érem vius i la mare encara gaudia de la xerinola de les festes ,esperàvem els dies de pluja per sortir al jardí i plegar una galleda de caragols.
La humitat els feia sortit de la closca i els tentacles , amb els negres i mig cecs ullets a la punta, buscaven la verdor . Nosaltres capturàvem triomfants als que havien sobreviscut a les botes implacables i no havien quedat esclafats fent un escruixidor espetec.
Rebutjàvem els de closca llisa per què els padrins deien que eren de cementiri i els bovers els tancàvem una setmana sencera a la caragolera per què es purguessin empolsegant-los de farina . Famolencs i captius se la menjaven i així se'ls hi omplien els budells d’un aliment agradable als humans.
Els animals pugnaven per fugir de la presó de vímet i en obrir la tapa ens trobaves uns quants, més ardits que els altres, que gairebé havien aconseguit la llibertat .A tots els esperava el martiri: de primer, en un cubell, la mare els fregava ben fort amb sal i vinagre . Després, quan les bèsties s’havien tancat dins les closques, adolorides per la insuportable coïssor sobre la pell mucosa, els posava dins l’olla més grossa plena d’aigua i la feia arrencar el bull a poc a poc. No he pogut oblidar la fortor i l’allau d’escuma verda que vessava. La meva oïda infantil creia escoltar els xiscles que són d’una freqüència altíssima.
De vegades, els cosins els cuinaven “a la brutesca”; Feien una foguera al pati amb un munt d’ encenalls i sobre una llauna sucada d’oli feien rostir els caragols només esbandits amb aigua. La menja es completava amb un morter d’allioli i un porró de vi que deixaven submergit al safareig per què es mantingués ben fresc durant tot l’àpat.

Aquests records esgarrifosos tenen molt més sentit quan , llefiscós de tant suar ,sento les gotes de pluja colpejar la teulada. Llavors m’esmunyo fora de casa, feixuc i assedegat i , a les palpentes, gaudeixo de la frescor de l’herba. De lluny sento la cridòria de la canalla que xipollegen als bassals i furguen a la fullaraca.

Comentaris

  • Pobres cargols![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 12-11-2015 | Valoració: 10

    Per si algú no sabia com es manipulaven els cargols, n'has fet la crònica completa i ens has fet pensar que, les pobres bestioles pateixen turment abans de ser consumides pel gurmet de torn. És veritat; no hi pensem quan ens mengem un bistec o qualsevol altra vianda que, darrera la nostra voracitat hi ha el patiment dels animals que ens alimenten. No m'estranya que hi hagi tantes persones vegetarianes, la qual cosa no és pas el meu cas, en demano disculpes.

    Parlant del text, no cal dir que està escrit amb una precisió i un lèxic molt acurat. Que tens el talent de saber seguir les seqüències dels fets i de traslladar-ho als lectors per al seu gaudi.

    Però m'ha cridat l'atenció aquest "quan érem vius". Quanta nostàlgia hi ha en aquesta frase...!

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-02-2015 | Valoració: 10

    Un gran relat, es una passada!

  • Patir per gaudir[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-02-2015 | Valoració: 10

    El patiment dels cargols pel gaudi dels humans. I patiment fins l'últim moment, ja que per menjar-los, cal punxar-los amb una forquilleta o escuradents i treure'ls de casa seva, expropiar-los vaja. Pobrets ells, que bons estan! I que bé que ho descrius, punyetera! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

346 Comentaris

42176 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com