Cara amarga d'anís

Tens raó amb lo dels Treintistes, de fet els primers en usar el discurs en castellà a Barcelona foren la gent de la FAI ja que Barcelona va experimentar un augment de mà d'obra de les terres del sud i el discurs en català arribava a menys militants... res més, que tens raó el meu comentari és simplista però està basat en el que veig als concerts, en la gent indepe radical amb la que no es pot arribar a cap diàleg, i t'ho dic perque en una discussió fins i tot em van amenaçar de mort i flipes, jejeje.

En relació al teu relat m'agrade,diu moltes cosetes, per cert un llibre interessant per a llegir: "arraigo del anarquismo" de Albert Balcells.

Res més una abraçadota,

Salut i anarquia


P

És una poesia breu, però molt intensa. Anhels, desitjos i esperances. Tant de bó que es facin realitat.