Capvespre lluminós

Un relat de: abraham

Fugia la tarda, un dia de novembre,
i el tímid crepuscle amagava la llum
mentre caminava enmig d'aquell llostre
mirant estranys núvols perdent-se en el lluny.

Damunt les muntanyes, com flames enceses,
bé feia promeses l'adéu de ponent
vestint l'horitzó amb ses gales vermelles,
pintant de blaus lilas l'inmens firmament.

Oh mó de msiteri de morats i roses,
de clarors daurades i esquinços de vent,
dóna'ns l'esperança, la pau de les hores
dóna'ns cada albada la llum renaixent.

Comentaris

  • Vestint l'horitzó amb ses gales vermelles...[Ofensiu]
    kukisu | 01-12-2005

    Es veu que jo sóc antiga, com diuen alguns companys poetes, perquè m'ha agradat molt aquest capvespre lluminós.
    Potser pot semblar no tan modern l'estil, però és fantàstic! No te n'estiguis! Alguns ho agraïm.

  • Una mica carrincló[Ofensiu]
    boigboig | 16-11-2005

    és el que penso ara. I com que sóc boig t'hauràs d'aguantar que t'ho digui.... (els bojos tenim llicència!).

    A més tens algunes incorreccions (ai, jo també en faig de faltes d'otrografia, a vegades no se perquè se'm gira el cervell....). Per exemple
    núvols perdent-se en el lluny
    sona molt malament. Perdent-se lluny, està bé, perdent-se en la llunyania, també....

    També, això de blaus lilas.... no ho entenc, vols dir: blaus i liles? blaus lilàcis?....

    Bé, com a intent de fer un poema "a l'antiga" potser no està malament. Deu ser que a mi no m'agrada viure a l'antiga!

    Boig

  • Mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 15-11-2005

    fa dies que us llegeixo, ... i aquest Capvespre m'ha agradat força, on els colors se'm passegen formant imatges. Seguiré contemplant-los.

    OhCapità.

  • llum dins la mirada...[Ofensiu]
    ROSASP | 10-11-2005

    Tots els colors i les formes del capvespre semblen reflectir-se en la teva mirada captivada per tanta bellesa.
    Aquesta contemplació sembla omplir espais molt íntims i vitals dins del nostre cor, és com la connexió amb l'esclat d'aquest cel que batega.

    Ple de música, colors i esperança!

    Una abraçada i fins aviat!

  • Rimes plenes de sons i colors[Ofensiu]
    angie | 10-11-2005

    Has pintat un quadre amb aquest poema.
    Et seguiré d'aprop. Ben escrit.

  • quines imatges[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 10-11-2005

    tan boniques que evoques...
    que reneixi l'esperança, els colors i l'albada,
    que amb la força de la il·lusió, tot és possible..
    una abraçada!!
    Sílvia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de abraham

abraham

100 Relats

254 Comentaris

86752 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Nascut un any molt fred a Palestina ( 1978). Criat entre Catalunya i el meu país natal.

Sempre me considerat un nen, noi i home incomprès, és potser per aquest motiu que vaig començar a empendre l'aventura de l'escriptura molt aviat i també potser el motiu de que des d'aleshores no hagui parat.
Llegir i escriure, són dues activitats que faig a diari; cada nit, quan el meu cap entra en el millor estadi per a la reflexió.

Així, com mai he parat quiet intel·lectualment tampoc físicament, doncs el desitg de saber i conèixer m'ha dut a racons de món ben diferents desde els 18 anys.

Dins d'aquesta maravellosa recerca que és la vida, he topat amb aquest maravellós espai, on m'hi trobo realment molt agust i el qual m'ofereix la sortosa possibilitat de trobar-hi bons relats per pensar o gaudir, i on, a més a més, tinc la possibilitat de expressar-me lliurement i de llegir, sempre gratament, bones i males crítiques sobre el meu treball.

Moltes gràcies a totes i tots per els vostres comentaris i per oferir-me tans bons moments de lectura.

M'agradaria molt compartir amb vosaltres opinions i converses. Sempre resulten millor prenent un café, però aquí us deixo el meu e-mail:

abraham_lluc@hotmail.com

Un plaer compartir aquest espai amb vosaltres!
Una gran abraçada amics