Capses

És com si tinguessis una capseta enlloc d’un cervell, una capseta que dintre d’aquesta n’hi ha de més petites i, una d’elles, té clau.

Aquesta, la que pots tancar, és de color marró fosc, amb un tacte aspre i conté moments i situacions que has viscut durant el que tens de vida, i vols oblidar... però al cap i a la fi, segueix estant dintre del teu cervell i segueixes tenint la clau per obrir la capsa sempre que vulguis.

I de les altres capsetes, que me’n dieu?

N’hi ha una que, personalment, m’encanta... és una capseta amb molts colors, també està el verd! I el blau!... i el groc! I el vermell...! fins i tot està el rosa! El blanc...! està plena de colors!... i en aquesta estan els moments viscuts que t’encanten, d’aquests que també t’obligues, però és l’inversa de l’anterior, aquesta... t’obligues a no oblidar-los, però crec que no fa falta obligació per a que es quedin dintre de la capseta... fins i tot, no fa falta ni clau!

També n’hi ha d’altres.. n’hi ha una de negra, un negre que, personalment, fa por. En aquesta estan els pensaments propis, el de cadascun, els de l’amo de les capsetes.

I de la roja? Que me’n dieu? ... si n’és de bonica...! Aquella capseta tan rodoneta, amb aquell roig tan potent i tant desitjós...
Aquella capsa on estan tots els segons viscuts amb ella, amb aquella persona que estimes... és de les millors capses que pot obrir quelcom, clar... qui tingui la sort de tindre-la.

i... també n’hi ha una de blanca... d’un blanc molt intens... en aquesta està el futur... i saps lo que més desitjo? Que la teva capseta blanca i la meva, siguin molt semblants... quasi iguals.