CAPRI I SANT MICHELE

Un relat de: montserrat vilaró berenguer

A voltes els somnis ens juguen males passades. Són tan bonics que no voldries despertar i tornar a la realitat.
Aquesta nit he somiat que viatjava a Capri, un lloc turístic de vacances que moltes vegades he volgut anar i fins ara no he pogut fer.
En el meu viatge m´allotjava en una petita i bonica fonda antiga de Capri, portava les maletes i després de prendre una bona dutxa m´encaminava a donar una volta pel poble.
Recordo que en el somni portava sandàlies còmodes, pantalons curts una samarreta i un cabàs de boga. Tot normal, feia molta calda i jo m´aixoplugava de la calor en un petit bar o cafè on veia la platja i tenia cadires de boga pintades de color blau a l'igual que les taules, el que li oferia una lluminositat esplèndida amb contrast amb les parets d'un blanc radiant. Al carrer er veia flors i llambordes de color gris i molta gent passejant pel carrer.
Jo he demanat una de les meves begudes preferides, suc de taronja natural amb glaçons, una noia morena amb ulls verds m´el servia amb un got alt i deixava un petit bombó al costat del platet embolicat amb un paper de color daurat. Tenien posada la música baixet hi he pogut reconeixer un vals de Shostakovich , també un dels meus preferits. Tot respirava calma i serenitat si estava bé i jo treia del cabàs un mapa per estudiar-ho una mica i deixava el mòbil al meu costat del got.
En aquell moment entrava un senyor de mitjana edat, alt ros amb bigoti i barba. Com que érem sols al bar saludava amb un Buona sera, que jo li responia amb suposo el meu accent català. Llavors ell es dirigia a mi em mirava amb els seus ulls blaus i em somreia i em deia d'on venia. Jo li responia de Barcelona, d'un poblet de la província i ell contestava,
- Ah! Bonica la teva ciutat i Catalunya, jo sóc de més lluny sóc de Suècia, però fa anys que visc aquí , si vols et puc ensenyar el lloc més maco de l'illa.Està una mica amunt però val la pena visitar-.lo.
Jo no soc persona que parli amb estranys però no se perquè en el somni em semblava una mica familiar i em vaig dir que perquè no, visitar un lloc bonic al final es el que havia vingut a fer , li he somrigut i he dit.
- Si, perque no, estic disposada a visitar aquest lloc tan bonic, per cert no ens hem presentat em dic Montserrat i li he donat la mà-
- Ell ha contestat, jo em dic Àxel, Àxel Munthe , potser has llegit quelcom meu.
Llavors sí que he al·lucinat, he mirat fixament l home hi he dit, si i jo sóc la princesa del pèsol, au bah !!
Ha rigut i ha dit.
- Sabia que eres lletraferida, el teu aspecte ho delata, encara que no ho creguis si ho sóc, sóc l'autor de la Història de San Michele, i el propietari que viu a on va residir Tiberi, va milers d'anys.
- I un bé negra amb potes roses! deia jo, Vas morir anys abans que jo naixes , ets ben mort, va no facis broma hi diguem qui ets?
- Sóc el que diuen que va morir a Stockolm al any 1949, però no vaig morir, en la villa hi ha un pou de l'eterna vida. Sols he tingut d ´esperar una mica, perquè bevent una fórmula màgica de l´aigua del pou, quasi pots viure eternament a més rejoveneix deia rient.
Llavors l´he mirat i ara sabia d'on havia tret la seva fesomia particular, de llibres d'internet i de tot plegat. I si en veritat era Àxel Munthe ?
Llavors m ´he despertat pels lladrucs de la Kira i del Dick. Algú molt matiner trucava el timbre de casa meva i aquí ha acabat el somni. Un somni ben estrany, però un somni prou bonic per compartir.
Sé que he d´anar a Capri algun dia, sé que no trobararé pas Àxel Munthe, però avui he rebuscat el llibre, el he de tornar a llegir.
M'agrada

Comentaris

  • "De Verano"[Ofensiu]
    Nil | 04-08-2018 | Valoració: 10

    Perdona'm, però jo de tu canviaria la foto del teu perfil, fa temps que t'ho volia dir.... Perquè en ella no sé pas entreveure aquesta dona sensible, imaginativa i culta! que ets tu, siiii... Perquè anomenes tants pintors, musics i escriptors de talla universal que em deixes parat. I en canvi en la teva foto de presentació.... s'et veu, i perdona'm la sinceritat, hi peco d'ésser massa clar, de tot el contrari, i a més dura de caràcter i cara de pocs amics. És clar que si ens posem a criticar tots plegats, em diràs, pel que fa a la meva foto, que semblo que estigui provocant a la parròquia d'aquest bloc amb el cul de cara a vosaltres. Més d'un haurà dirà: guaita! el cul-badat... Bé, fes-me cas, fica-hi una altra que reflectí les teves virtuts humanes i literàries, que no són poques. Tot seguit passo a fer la critica, que no és el mateix que criticar... Em sembla el teu relat, un somni de "verano". Molt ben escrit, perquè ha mantingut la meva atenció fins el final i això no és fàcil. Jo a vegades també recordo els somnis i si em desperto, els faig allargar de forma artificiosa... o sigui faig trampa. Jo et recomanaria una pel·licula que em va enamorar i que estic segur que tu, en ella, et sentiràs identificada de totes totes. El film és francés, del director Robert Guédiguian i es va estrenar fa un any si fa o no fa: AU FIL D'ARIANE / EL CUMpLEAÑOS DE ARIANE. No et dic de que va, perquè vull que la sorpresa per tu sigui corprenedora. Un cop el vegis pot dir-me que t'ha semblat, a la meva adreça electrònica que tinc sota la meva foto. M'interessaria la teva opinió i aprofita, també, per a dir-me el Sant del porc, per haver criticat la teva foto. Nil el terrible!

  • Somni bonic[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-07-2018 | Valoració: 10

    Bonic somni d'estiu. Ara, una recomanació, no vagis a Capri l'agost, és incaminable. Fes-ho la resta de l'any i podràs gaudir d'aquesta petita i bonica illa i, fins i tot, podràs somniar amb ell... Una forta abraçada, Montserrat.

    Aleix

  • Preciós[Ofensiu]
    Karin | 26-07-2018 | Valoració: 10

    M´ha agafat unes ganes bojes d´anar a Capri. Molt bonic

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

361 Relats

1102 Comentaris

178062 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.