CAPRI I SANT MICHELE

A voltes els somnis ens juguen males passades. Són tan bonics que no voldries despertar i tornar a la realitat.
Aquesta nit he somiat que viatjava a Capri, un lloc turístic de vacances que moltes vegades he volgut anar i fins ara no he pogut fer.
En el meu viatge m´allotjava en una petita i bonica fonda antiga de Capri, portava les maletes i després de prendre una bona dutxa m´encaminava a donar una volta pel poble.
Recordo que en el somni portava sandàlies còmodes, pantalons curts una samarreta i un cabàs de boga. Tot normal, feia molta calda i jo m´aixoplugava de la calor en un petit bar o cafè on veia la platja i tenia cadires de boga pintades de color blau a l'igual que les taules, el que li oferia una lluminositat esplèndida amb contrast amb les parets d'un blanc radiant. Al carrer er veia flors i llambordes de color gris i molta gent passejant pel carrer.
Jo he demanat una de les meves begudes preferides, suc de taronja natural amb glaçons, una noia morena amb ulls verds m´el servia amb un got alt i deixava un petit bombó al costat del platet embolicat amb un paper de color daurat. Tenien posada la música baixet hi he pogut reconeixer un vals de Shostakovich , també un dels meus preferits. Tot respirava calma i serenitat si estava bé i jo treia del cabàs un mapa per estudiar-ho una mica i deixava el mòbil al meu costat del got.
En aquell moment entrava un senyor de mitjana edat, alt ros amb bigoti i barba. Com que érem sols al bar saludava amb un Buona sera, que jo li responia amb suposo el meu accent català. Llavors ell es dirigia a mi em mirava amb els seus ulls blaus i em somreia i em deia d'on venia. Jo li responia de Barcelona, d'un poblet de la província i ell contestava,
- Ah! Bonica la teva ciutat i Catalunya, jo sóc de més lluny sóc de Suècia, però fa anys que visc aquí , si vols et puc ensenyar el lloc més maco de l'illa.Està una mica amunt però val la pena visitar-.lo.
Jo no soc persona que parli amb estranys però no se perquè en el somni em semblava una mica familiar i em vaig dir que perquè no, visitar un lloc bonic al final es el que havia vingut a fer , li he somrigut i he dit.
- Si, perque no, estic disposada a visitar aquest lloc tan bonic, per cert no ens hem presentat em dic Montserrat i li he donat la mà-
- Ell ha contestat, jo em dic Àxel, Àxel Munthe , potser has llegit quelcom meu.
Llavors sí que he al·lucinat, he mirat fixament l home hi he dit, si i jo sóc la princesa del pèsol, au bah !!
Ha rigut i ha dit.
- Sabia que eres lletraferida, el teu aspecte ho delata, encara que no ho creguis si ho sóc, sóc l'autor de la Història de San Michele, i el propietari que viu a on va residir Tiberi, va milers d'anys.
- I un bé negra amb potes roses! deia jo, Vas morir anys abans que jo naixes , ets ben mort, va no facis broma hi diguem qui ets?
- Sóc el que diuen que va morir a Stockolm al any 1949, però no vaig morir, en la villa hi ha un pou de l'eterna vida. Sols he tingut d ´esperar una mica, perquè bevent una fórmula màgica de l´aigua del pou, quasi pots viure eternament a més rejoveneix deia rient.
Llavors l´he mirat i ara sabia d'on havia tret la seva fesomia particular, de llibres d'internet i de tot plegat. I si en veritat era Àxel Munthe ?
Llavors m ´he despertat pels lladrucs de la Kira i del Dick. Algú molt matiner trucava el timbre de casa meva i aquí ha acabat el somni. Un somni ben estrany, però un somni prou bonic per compartir.
Sé que he d´anar a Capri algun dia, sé que no trobararé pas Àxel Munthe, però avui he rebuscat el llibre, el he de tornar a llegir.
M'agrada