Capgirat

Un relat de: Anna_C_D
L’avi es queixa. Es queixa de que el tracten com a un nen, que li canvien els horaris, que l’àvia el mana, que la filla el mana, que no té res a dir. I en la seva veu hi ha el tint del pessimisme i la tristor. Amb una clarividència esfereidora diu que no és home de conversa, que no té res a dir, no té res a explicar, que això el fa ser avorrit. M’espanta sentir-lo dir aquestes coses. Potser s’atreveix a dir allò que em fa por pensar de mi mateixa. Contràriament, no para de parlar, sóc jo la muda, la que escolta i només fa preguntes per a estirar la corda d’aquests pensaments, que brollen a l’habitació.
De tant en tant, el seu discurs sembla perdre sentit: el temps, els noms i els llocs es confonen. Però de sobte, com la troballa d’un patró dins un codi a desxifrar, em dóna detalls del dia en que, passejant, es va trobar un vell conegut. Em sembla veure una brillantor humida als seus ulls. L'home, que, no sap per quina complicada malaltia, un càncer potser, havia perdut més de 30 kilos. Se'l va trobar assegut al banc amb la mirada perduda. “ -I no l’hagués conegut mai... si no fos perquè hi havia la seva dona amb ell... sembla mentida, en el què ens podem convertir les persones... si l’haguessis vist abans i ara...” Els ulls se li omplen d’aigua, no em puc creure que s’està posant a plorar. Treu el seu mocador de roba per eixugar-se l’humitat que li baixa dels ulls, per les galtes. Li agafo la mà. “- ...avi...” i m’encomana les llàgrimes. Quin consol més patètic que sóc. Faig un esforç per frenar la inèrcia. L’avi es repon ràpidament... I tot segueix igual. Però segons ell, tot està capgirat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Anna_C_D

2 Relats

2 Comentaris

1556 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor