Cercador
CAPELLA DEL CEMENTIRI DE CASAVELLS. CORÇÀ. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava la Capella del Sant Crist del Cementiri de Casavells, que desproveïda quasi de símbols religiosos, i fent avui funcions de magatzem, manté encara l’estructura de l’altar.
De Casavells ens diu el diccionari català valencià balear , d’etimologia incerta, en un document de l'any 1182 apareix escrit Canavells, i a un de 1362 Canavellis (llatinitzat). En un treball en relació als topònims de l’Empordanet http://www.xtec.cat/~aquixal/toponims_del_baix_emporda.htm ; trobava : Casavells
En aquest bell poble que pertany a Corçà hi havia un baster que a més a més tenia una gran traça per fer esquelles i cascavells per a tota mena de bestiar. Per això li deien en Cascavells. El mal efecte que feia aquest mot, que semblava que provenia de cascar vells, segur que va influir en la caiguda de la segona c.
Les entrades relatives a Púbol o Matajudaica son particularment ‘ sucoses’, malgrat que en el camp de la filologia no tinguin cap suport.
Llàstima que es deixaven Sant Martí de Cassà de Pelràs que els hauria donat ocasió de lluir-se, oi ?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
De Casavells ens diu el diccionari català valencià balear , d’etimologia incerta, en un document de l'any 1182 apareix escrit Canavells, i a un de 1362 Canavellis (llatinitzat). En un treball en relació als topònims de l’Empordanet http://www.xtec.cat/~aquixal/toponims_del_baix_emporda.htm ; trobava : Casavells
En aquest bell poble que pertany a Corçà hi havia un baster que a més a més tenia una gran traça per fer esquelles i cascavells per a tota mena de bestiar. Per això li deien en Cascavells. El mal efecte que feia aquest mot, que semblava que provenia de cascar vells, segur que va influir en la caiguda de la segona c.
Les entrades relatives a Púbol o Matajudaica son particularment ‘ sucoses’, malgrat que en el camp de la filologia no tinguin cap suport.
Llàstima que es deixaven Sant Martí de Cassà de Pelràs que els hauria donat ocasió de lluir-se, oi ?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430365 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ