Cercador
CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ DE SITGES.
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava de lluny la Capella de Sant Sebastià integrada avui en el conjunt del cementiri de Sitges.

Diuen les cròniques que l’any 680, el papa Agató erigí un altar a la catacumba que du el nom del sant, a Roma, per detenir una terrible epidèmia de pesta. El remei resultà eficaç, i el màrtir fou considerat advocat contra la pesta.
Podem pensar que com en molts altres llocs, s’aixequés en algun moment de la història de Sitges, una Capella votiva a aquest Sant. És un edifici de planta quadrada amb una única nau, creuer i capelles laterals. La composició de la façana destaca per la seva simetria, i en ella es tradueixen els límits de la nau central mitjançant dues bandes verticals que recorren el frontis. Pel que fa a les obertures existents, cal mencionar únicament la porta d'accés, d'arc de mig punt de pedra i una rosassa situada a la part superior del mur. Disposa també d'un sòcol de pedra, i del ràfec de la coberta a doble vessant de teules. En el coronament s'identifica una mena d'espadanya, realitzada en maó massís, coronada per una creu metàl•lica i amb un pom a cada extrem. Aquesta estructura emmarca una fornícula en la que s'identifica un plafó de rajoles policromes en què es representa a sant Sebastià. Pel que fa al campanar, de planta octogonal i realitzat amb maons, disposa d'una coberta piramidal, coberta de rajoles vidrades de color verd, col•locades en forma d'escates de peix.

Diuen les cròniques que l’any 680, el papa Agató erigí un altar a la catacumba que du el nom del sant, a Roma, per detenir una terrible epidèmia de pesta. El remei resultà eficaç, i el màrtir fou considerat advocat contra la pesta.
Podem pensar que com en molts altres llocs, s’aixequés en algun moment de la història de Sitges, una Capella votiva a aquest Sant. És un edifici de planta quadrada amb una única nau, creuer i capelles laterals. La composició de la façana destaca per la seva simetria, i en ella es tradueixen els límits de la nau central mitjançant dues bandes verticals que recorren el frontis. Pel que fa a les obertures existents, cal mencionar únicament la porta d'accés, d'arc de mig punt de pedra i una rosassa situada a la part superior del mur. Disposa també d'un sòcol de pedra, i del ràfec de la coberta a doble vessant de teules. En el coronament s'identifica una mena d'espadanya, realitzada en maó massís, coronada per una creu metàl•lica i amb un pom a cada extrem. Aquesta estructura emmarca una fornícula en la que s'identifica un plafó de rajoles policromes en què es representa a sant Sebastià. Pel que fa al campanar, de planta octogonal i realitzat amb maons, disposa d'una coberta piramidal, coberta de rajoles vidrades de color verd, col•locades en forma d'escates de peix.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

3140 Relats
479 Comentaris
885662 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE BARRUERA. VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA
- TERESA FORCADES VILA A CASTELLAR DEL VALLÈS
- CAL MANETS A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
- LA CASA MACIÀ DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
- SANT JOAN BAPTISTA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
- LA CASA I BOTIGA ‘MESTRES’ DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
- ESGLÉSIA DE L’APÒSTOL SANT PAU A RIUSEC EN TERME DE SABADELL
- CAN BUXERES DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
- LA CASA DELS MASOVERS DE CAN BUIXERES DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
- LA CREU DE TERME DEL CEMENTIRI DE PALAMÓS, L’EMPORDÀ JUSSÀ.
- MAS RIBES ‘ CAN JANOT ‘. PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ.
- MAS PAGÈS DE LA PIETAT. PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ
- ‘OFICINES OLIVERAS’ A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
- LA CASA DE NÚMERO 2 DE LA RAMBLA DE NOSTRA SENYORA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.
- LA SEU DELS CASTELLERS DE VILAFRANCA DE PENEDÈS

