Cercador
CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE LA PIETAT. BERGA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Queralt Cardona Estefanell retratava la Capella de la Pietat de Berga, de la que hom pensa és la més antiga de Berga, intuïció que ens confirmaria l’existència en la documentació , d’una cita en la que s’afirma que foren paletes que construïren l'església de Santa Maria d'Avià (mitjans del segle XII) els que varen fer obres de reforma a la capella de la Pietat.
A primers del segle XIII, potser el 1224, passà a ser església d'un convent de frares mercedaris fundat per Pere de Berga; convent que després passà a Santa Magdalena, quin portal retratava l’any 1918 el Josep Salvany Blanch ( Fons de la Biblioteca de Catalunya ), i que ens dona peu a pensar que la Capella tenia edificacions annexes en aquella època, posteriorment passaria a dependre de Sant Joan.
L’any 1338, el convent fou lliurat a monges cistercenques provinents del monestir de Valldaura, aixecat per Geralda de la Portella.
L’any 1655 va patir una important restauració que va amagar elements preromànics i una volta de canó romànica amb una altra volta neoclàssica. El motiu d'aquest arranjament fou l'adaptació com església parroquial mentre es construïa l'actual, situació que s'allargà fins el 1672.
Al segle XIX, l’any 1832, es féu l'altar del Sant Sepulcre (el més conegut de la capella per participar a l'antiga Processó de Divendres Sant); posteriorment es féu el de la Mare de Déu de la Cinta.
L’any 1904 es va daurar l'altar major.
Als primers anys de la dècada dels 90 del segle XX es va restaurar, i actualment ofereix un aspecte un xic descurat, amb la part sobre elevada enguixada i sense pintar, i amb una part de la façana escrostonada.
A primers del segle XIII, potser el 1224, passà a ser església d'un convent de frares mercedaris fundat per Pere de Berga; convent que després passà a Santa Magdalena, quin portal retratava l’any 1918 el Josep Salvany Blanch ( Fons de la Biblioteca de Catalunya ), i que ens dona peu a pensar que la Capella tenia edificacions annexes en aquella època, posteriorment passaria a dependre de Sant Joan.
L’any 1338, el convent fou lliurat a monges cistercenques provinents del monestir de Valldaura, aixecat per Geralda de la Portella.
L’any 1655 va patir una important restauració que va amagar elements preromànics i una volta de canó romànica amb una altra volta neoclàssica. El motiu d'aquest arranjament fou l'adaptació com església parroquial mentre es construïa l'actual, situació que s'allargà fins el 1672.
Al segle XIX, l’any 1832, es féu l'altar del Sant Sepulcre (el més conegut de la capella per participar a l'antiga Processó de Divendres Sant); posteriorment es féu el de la Mare de Déu de la Cinta.
L’any 1904 es va daurar l'altar major.
Als primers anys de la dècada dels 90 del segle XX es va restaurar, i actualment ofereix un aspecte un xic descurat, amb la part sobre elevada enguixada i sense pintar, i amb una part de la façana escrostonada.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430863 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ