Cercador
CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE LA PIETAT. BERGA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Queralt Cardona Estefanell retratava la Capella de la Pietat de Berga, de la que hom pensa és la més antiga de Berga, intuïció que ens confirmaria l’existència en la documentació , d’una cita en la que s’afirma que foren paletes que construïren l'església de Santa Maria d'Avià (mitjans del segle XII) els que varen fer obres de reforma a la capella de la Pietat.
![](http://4.bp.blogspot.com/-mHmIwUBRcW8/U2FFX99DG9I/AAAAAAAAeCQ/IGffJPf0pLQ/s400/1+pietat+berga.jpg)
A primers del segle XIII, potser el 1224, passà a ser església d'un convent de frares mercedaris fundat per Pere de Berga; convent que després passà a Santa Magdalena, quin portal retratava l’any 1918 el Josep Salvany Blanch ( Fons de la Biblioteca de Catalunya ), i que ens dona peu a pensar que la Capella tenia edificacions annexes en aquella època, posteriorment passaria a dependre de Sant Joan.
![](http://1.bp.blogspot.com/-YIRZBkxDgSg/U2FFfR2kslI/AAAAAAAAeCY/QMkBtf2BKTw/s400/1+Pietat+Salvany.jpg)
L’any 1338, el convent fou lliurat a monges cistercenques provinents del monestir de Valldaura, aixecat per Geralda de la Portella.
L’any 1655 va patir una important restauració que va amagar elements preromànics i una volta de canó romànica amb una altra volta neoclàssica. El motiu d'aquest arranjament fou l'adaptació com església parroquial mentre es construïa l'actual, situació que s'allargà fins el 1672.
Al segle XIX, l’any 1832, es féu l'altar del Sant Sepulcre (el més conegut de la capella per participar a l'antiga Processó de Divendres Sant); posteriorment es féu el de la Mare de Déu de la Cinta.
L’any 1904 es va daurar l'altar major.
![](http://4.bp.blogspot.com/-EmWN1nQTZBo/U2FFp-IHjXI/AAAAAAAAeCg/jDKKt6oPlxI/s400/1+pietat+1.jpg)
Als primers anys de la dècada dels 90 del segle XX es va restaurar, i actualment ofereix un aspecte un xic descurat, amb la part sobre elevada enguixada i sense pintar, i amb una part de la façana escrostonada.
![](http://4.bp.blogspot.com/-mHmIwUBRcW8/U2FFX99DG9I/AAAAAAAAeCQ/IGffJPf0pLQ/s400/1+pietat+berga.jpg)
A primers del segle XIII, potser el 1224, passà a ser església d'un convent de frares mercedaris fundat per Pere de Berga; convent que després passà a Santa Magdalena, quin portal retratava l’any 1918 el Josep Salvany Blanch ( Fons de la Biblioteca de Catalunya ), i que ens dona peu a pensar que la Capella tenia edificacions annexes en aquella època, posteriorment passaria a dependre de Sant Joan.
![](http://1.bp.blogspot.com/-YIRZBkxDgSg/U2FFfR2kslI/AAAAAAAAeCY/QMkBtf2BKTw/s400/1+Pietat+Salvany.jpg)
L’any 1338, el convent fou lliurat a monges cistercenques provinents del monestir de Valldaura, aixecat per Geralda de la Portella.
L’any 1655 va patir una important restauració que va amagar elements preromànics i una volta de canó romànica amb una altra volta neoclàssica. El motiu d'aquest arranjament fou l'adaptació com església parroquial mentre es construïa l'actual, situació que s'allargà fins el 1672.
Al segle XIX, l’any 1832, es féu l'altar del Sant Sepulcre (el més conegut de la capella per participar a l'antiga Processó de Divendres Sant); posteriorment es féu el de la Mare de Déu de la Cinta.
L’any 1904 es va daurar l'altar major.
![](http://4.bp.blogspot.com/-EmWN1nQTZBo/U2FFp-IHjXI/AAAAAAAAeCg/jDKKt6oPlxI/s400/1+pietat+1.jpg)
Als primers anys de la dècada dels 90 del segle XX es va restaurar, i actualment ofereix un aspecte un xic descurat, amb la part sobre elevada enguixada i sense pintar, i amb una part de la façana escrostonada.
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=586807969)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514285 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS