Cercador
CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME. LA FATARELLA. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Joan Serra Saún em feia arribar una fotografia de la dita ‘ Capella ‘ de la Marededéu del Carme de la Fatarella, a la Terra ‘Noble’; el topònim per l’enyora’t mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), té el sentit ‘L’alfatara salvadora’ i/o ‘ la sinia divina’.
El sostre demogràfic s’assoliria l’any 1920 ,amb 2.497 habitants, i es tancava el cens de l’any 2013 amb només 1.056; m’explica el Joan que la capella estava a les afores a tocar el poble, quasi com en l’actualitat, prop de la Font de Baix, dita de Sant Joan i de la Casa Ecològica.
Li explicava la meva tesis de que com moltes cases pairals que es feien i/o refeien entre les darreries del segle XVIII i el començament del segle XIX, també les esglésies, ermites, capelles ,.. s’alçaven amb els ‘diners d’Amèrica’, els que proporcionava en un crescendo aparentment infinit el comerç amb les colònies, que s’havia obert – també – per a Catalunya.
La mateixa advocació , molt habitual en les terres limítrofes amb el mar sembla reforçar aquesta tesis meva.
M’explica que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA SEGUNDA REPÚBLICA ESPAÑOLA, l’edifici va resultar malmès, i va desaparèixer la campana, que es va substituir – ja dins ELS AÑOS TRIUNFALES - per la càpsula d’una bomba de 250 quilograms, munició molt emprada per l’aviació feixista, especialment sobre les zones habitades que no tenien interès militar.
La descripció és quasi telegràfica, capella molt simple, de reduïdes dimensions, amb planta rectangular, parets de maçoneria aplacades, coberta de teula a dues aigües i petita espadanya de totxo, amb campana. La porta és de mig punt dovellada, de pedra llisa i per sobre hi ha un petit òcul. A la dovella clau de la porta hi ha una inscripció: AE 1786 COMPTE
Tant l'interior com l'exterior estan emblanquinats, i no consta cap dada del tècnic que s’encarregava de la seva restauració.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El sostre demogràfic s’assoliria l’any 1920 ,amb 2.497 habitants, i es tancava el cens de l’any 2013 amb només 1.056; m’explica el Joan que la capella estava a les afores a tocar el poble, quasi com en l’actualitat, prop de la Font de Baix, dita de Sant Joan i de la Casa Ecològica.
Li explicava la meva tesis de que com moltes cases pairals que es feien i/o refeien entre les darreries del segle XVIII i el començament del segle XIX, també les esglésies, ermites, capelles ,.. s’alçaven amb els ‘diners d’Amèrica’, els que proporcionava en un crescendo aparentment infinit el comerç amb les colònies, que s’havia obert – també – per a Catalunya.
La mateixa advocació , molt habitual en les terres limítrofes amb el mar sembla reforçar aquesta tesis meva.
M’explica que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA SEGUNDA REPÚBLICA ESPAÑOLA, l’edifici va resultar malmès, i va desaparèixer la campana, que es va substituir – ja dins ELS AÑOS TRIUNFALES - per la càpsula d’una bomba de 250 quilograms, munició molt emprada per l’aviació feixista, especialment sobre les zones habitades que no tenien interès militar.
La descripció és quasi telegràfica, capella molt simple, de reduïdes dimensions, amb planta rectangular, parets de maçoneria aplacades, coberta de teula a dues aigües i petita espadanya de totxo, amb campana. La porta és de mig punt dovellada, de pedra llisa i per sobre hi ha un petit òcul. A la dovella clau de la porta hi ha una inscripció: AE 1786 COMPTE
Tant l'interior com l'exterior estan emblanquinats, i no consta cap dada del tècnic que s’encarregava de la seva restauració.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407382 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.