Cap nota...cap missatge...

ara comences a fer conéixer els teus escrits, els teus sentiments, la teva ànima... i et comencen a ploure flors (comentaris guapos) i tu... t'animaràs i veuràs milers de mirades que et miren, et llegeixen des de la llunyania i que s'alimenten de tu, del que tu sents, penses i escrius... és el miracle de la poesia!!!
i jo sóc una d'aquestes mirades que... no et perden de vista... vaja, ara no et sentis "acosada" tampoc, eh?
umm... un poema diferent, guapíssim... que et donarà ales per volar cada cop més alt... i trobar noves temàtiques on inspirar-te.
un petó d'amic, de fan teu...
seguirem en contacte... i no faltarà "nota, missatge i flors"!

Quan moltes vegades ens sentim sols i sembla que tot ens va en contra. Com més ens capfiquem, més dóna la sensació de que ens anem allunyant de tot i de tots.
Aquestes flors són la senyal inequívoca de que sempre tens algú a la vora, que pensa en tu i t'ofereix quan més ho necessites un obert somriure o la paraula més apropiada.

Una floreta per tu Laura!

Unes flors? Quina sort, noia!

Vinga, seriosament: molts cops ens enfonsem voluntàriament en el neguit de la solitud, i si ens aturem per mirar al nostre voltant, passarà el que tu dius:

Llavors m'he adonat de que tan sols,
havia sigut un somni.

No estic sola.

Ho reconec: no sempre és així. Però moltes vegades sí.

LLIBRE